Una muntanya d'il·lusió
Bàsquet. Nil Angelats (1m85, 1993) ja ha debutat amb l'Assignia Manresa en la pretemporada. Va créixer al CB Salt i l'any passat jugava a 3a catalana
De tant en tant, encara es frega els ulls. Nil Angelats (Girona, 1993) va decidir la darrera temporada deixar el CB Salt i aterrar a Sant Nicolau (Sabadell). Era una bona proposta per combinar estudis universitaris (Bellaterra) i bàsquet. Formava part del segon equip del club, a Tercera Catalana, però va esgarrapar minuts a EBA (73 en 11 partits). Mesos després, el seu camí ha fet el tomb. Tindrà fitxa amb la primera plantilla, entrenada per Aleix Duran, i aquesta pretemporada ha estat un dels joves escollits per estar en la dinàmica de l'Assignia Manresa. Amb tres absències per culpa del preeuropeu (Palsson, Ianev i Hanga) el bloc de l'ACB ha apostat per nodrir-se de jugadors del vinculat: una muntanya d'il·lusió.
Aleix Duran comenta: “El cas d'en Nil crec que ve donat per dues situacions. Això va fer que l'any passat, tot i pertànyer al sènior B, es guanyés oportunitats i que aquest any hàgim decidit incloure'l en el primer equip”, explica l'entrenador. Duran hi afegeix: “És d'aquells que millor juga com millors són els companys que té a la pista. Això ha fet que hagi estat capaç de passar d'un equip de tercera catalana a poder ajudar en un entrenament ACB en uns mesos. Per saber quin és el seu límit, ell ha de millorar el llançament, però sobretot la seva capacitat mental. Ha d'aprendre a conviure i a sobreposar-se a la fatiga i a les molèsties físiques. És el seu punt de millora, però ell té disposició, intel·ligència i capacitat de treball per fer-ho.”
Jaume Ponsarnau, tècnic de l'Assignia, ja l'ha fet debutar en partits de pretemporada. El targarí explica: “És un jugador aplicat, que no es queda tan sols amb el que li demanes, sinó també amb per què li demanes. A pesar que és poc expert, sap generar confiança en la direcció del joc, sobretot perquè el que fa té sentit. Clarament, és un jugador de llarg termini.”
Biologia Ambiental, la clau
Angelats, de família basquetbolística (la seva mare encara juga a Quart), va anar a parar a Sant Nicolau perquè marxava a estudiar Biologia Ambiental a Bellaterra. La via sabadellenca la va propulsar el seu tècnic al júnior del Salt (Marc Pena), i la van rematar els directors esportius de Manresa (Pere Capdevila) i de Sant Nicolau (Francesc Cabeza). “Em sento molt bé, molt il·lusionat i orgullós per haver estat treballant per aquesta oportunitat. He tingut molta sort de tots els meus tècnics, perquè tots m'han fet millorar a còpia de treball”, diu el jove base.
Aquest curs tindrà llicència a EBA, jugant en el grup del Sant Josep de Girona. El seu objectiu serà “aprendre molt. Tinc ganes de fer-ho bé. Al davant hi tindré com a base titular Xavi Costa (fill de l'exjugador del Girona Quim)”. El Sant Nicolau va aconseguir la passadatemporada l'ascens a LEB Plata, però va preferir no fer el salt per l'alt cost que suposava.