Bàsquet

Hoquei social i solidari

Hoquei sobre patins. El Muralla Òptica Blanes tanca un acord per dos anys amb l'agrupació local de Càritas, que rebrà recursos de comerços col·laboradors i els donatius durant els partits

L'equip d'hoquei patins del Blanes HCF competirà aquesta temporada en la màxima categoria estatal, l'OK Lliga, amb el nom de Muralla Òptica però amb els logotips de Càritas de Blanes ocupant l'espai preferent a les samarretes. Aquest serà el resultat més visible del conveni per dos anys signat ahir pel club i l'entitat benèfica, que també es traduirà en presència de Càritas a la publicitat del pavelló i –el més important– en diners per atendre necessitats bàsiques de famílies blanenques amb problemes.

L'acord entre el Blanes i Càritas fa pensar immediatament en el que van firmar el Barça i la Unicef. El club esportiu no cobra res, però s'associa a una marca que genera estímuls positius. En el cas del Barça, hi havia una aportació directa a la Unicef, amb una destinació universal. El Blanes –que tindrà un pressupost de menys de la meitat del que tenia fa només cinc anys– no la pot fer, però s'han buscat altres vies i, en aquest cas, els diners tindran una destinació de proximitat.

Col·laboradors i donatius

El club no cobrarà entrada al pavelló, però a canvi hi posarà unes guardioles per recollir donatius. És a dir, si les esglésies són buides els diumenges, es va allà on hi ha una concentració important de gent. Però el camí que genera més expectatives és la figura de l'establiment col·laborador, a canvi d'una aportació anual a determinar, destinada de manera íntegra a Càritas. Totes dues entitats s'insten a col·laborar en futurs projectes amb acords específics. El conveni té dos anys de durada, però és prorrogable.

Samarreta social

El Blanes ha arribat a la decisió d'oferir la seva samarreta a Càritas a partir de la constatació que no era possible obtenir un patrocinador que aportés una quantitat suficient per ocupar l'espai preferent de la samarreta. I abans de comercialitzar-la per un preu que no li soluciona el pressupost, ha preferit donar-li aquesta funció social.

Què hi guanya el club? És la gran pregunta. En euros i immediatament, res. Pel que fa a la imatge, els beneficis són inqüestionables, però és una incògnita si més endavant hi podrà haver un retorn directe. En tot cas, el club ho dóna per bo si permet millorar les condicions de vida de les famílies més necessitades. La iniciativa és pionera a Catalunya, però a Blanes confien que tindrà imitadors. “Que siguin molts clubs que segueixin aquesta via a Catalunya i que els esportistes estigueu orgullosos de col·laborar en una tasca social” era el desig del regidor d'Esports de Blanes, Xavier Martos.

Tots els grups

De la dimensió que pot adquirir la iniciativa en parla el fet que en la presentació d'ahir hi van ser presents representants de tots els grups municipals, a més dels signants i del representant territorial de la federació catalana.

PROTAGONISTES

Creiem que la societat respondrà i que ens imitaran altres clubs. La suma de poc farà molt
Josep Ridaura
PRESIDENT DEL BLANES HCF
Serà molt profitós i podrem difondre la nostra tasca. Toca treballar per a la gent de Blanes
Salvador Serrés
PRESIDENT DE CÀRITAS BLANES

Càritas atén 500 famílies només a Blanes

L'acord amb el Blanes ajudarà Càritas a reduir la diferència entre la demanda d'ajudes i els recursos disponibles. Càritas atén regularment a Blanes unes 500 famílies, sigui amb menjar, roba o ajudes directes per sufragar despeses bàsiques o pagar algun rebut, i fins i tot ofereix serveis d'assessoria, com per exemple ajudar immigrants en situació irregular a solucionar algun tràmit administratiu. La seva base de dades, però, conté unes 1.500 entrades tan sols a nivell local, amb una proporció creixent de famílies autòctones. Aquest fitxer correspon a famílies susceptibles de requerir algun tipus d'ajuda si la seva situació econòmica no millora. Blanes té uns 40.000 habitants. A més, segons corrobora el president de l'entitat, Salvador Serrés, des de l'any 2009 Càritas no ha rebut cap subvenció municipal, justament coincidint amb la fase més dura de la crisi econòmica i amb l'augment del nombre de persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques. Segons Serrés, la resposta ha estat sempre la mateixa: no hi ha recursos. Com sempre, és una qüestió de prioritats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.