Marc Màrquez, campió del món en 125 cc, el nou diamant sorgit de la inacabable factoria de campions que és el motociclisme català, va a classes de conducció de cotxe. Hi va a la ciutat de Lleida, en un vehicle groc de l'autoescola del RACC de Cervera, sota l'atenta supervisió de Montse Closa, professora d'autoescola. “És molt bon alumne. És responsable, prudent, segur. Des del primer dia que se'l veu que hi té facilitat, amb el cotxe, però condueix amb molta precaució”.

Pot posar-se a 300 quilòmetres per hora dalt d'una moto en un circuït i, en un revolt, fer un avançament impossible per la dreta d'un rival. Però pel que es veu dalt del cotxe mai no se salta ni un pas de vianants. “Espero anar ara a examen, a mitjan mes, l'endemà de fer els 18 anys”, explica Marc Màrquez. Divendres es va treure la teòrica, ara ha fet unes vuit classes pràctiques (les primeres, a Cervera; després, a Lleida, on s'examinarà) i, com solen dir ara els esportistes, “les sensacions són bones” de cara a l'examen. Si l'aprova, ja té el seu primer cotxe esperant-lo: un Renault Clio Sport, gentilesa d'un dels patrocinadors.

De moment no es traurà el carnet de moto. Només el de cotxe. Per increïble que sembli, la moto a la carretera li fa respecte. “No és el mateix conduir a la carretera que en un circuit”, diu als periodistes. A alguns se'ns fa difícil pensar que els amants de les motos no es deleixen per anar a fer revolts en un port de muntanya o a cremar pneumàtic durant una posta de sol per les carreteres secundàries de la Segarra. Les motos sempre han tingut una certa aurèola canalla, però quan un és campió del món i des dels sis anys l'ha convertit en la seva feina, es veu que la cosa cal prendre-se-la amb calma. Per molt que Felip Puig hi insisteixi, sembla que el pru-dent Marc Màrquez no anirà més enllà dels 80 km/h ni que li obliguin per decret.

Tot això ho explica davant del Teatre de la Passió de Cervera, on el gabinet de premsa del RACC ha citat els periodistes. Marc Màrquez, obedient, es deixa fer durant la sessió de fotos. “Posa't aquí”. “Que es vegi el logo”. “Les mans sobre el capó”. “Ara des de dintre”. “Pots posar les mans al volant?”. Ho fa tot sense queixar-se'n, sense tòrcer el gest, sense impaciències. Forma part de la feina. Com si en un circuit li donen una bandera i l'ha de passejar. Es fa i punt. Ja tindrà temps de pujar de nou a la moto. Cadascú té un lloc on és l'amo del seu destí i no hi ha carnets ni contractes que valguin. Ell ja ha descobert el seu. Són les dues rodes.