Ho havia de fer perquè, de raons, li'n sobraven: per Joan Xufré i la seva família, que també és la família de l'equip BQR; pels seus incondicionals, desplaçats en bicicleta des de Roses –van sortir el dia 29 d'octubre i, en sis etapes i al voltant de 600 quilòmetres després, van arribar divendres a Xest–; per Ricard Jové, que l'ha portat fins aquí fent sacrificis de boig, com a bon creient; i finalment pel seu talent, per una qualitat que depassa de molt la mitjana.
Maverick Viñales (Roses, 1995) va tancar el seu primer any al mundial amb una victòria, la quarta de la temporada i la segona consecutiva. Aquesta efemèride el converteix en el pilot més jove de tots els temps que ho ha fet. Ha fet tot això, ha acabat tercer del campionat i ha obtingut més punts (248) que cap altre debutant abans. Ambiciós, majestuós, el futur és seu. I el futur és avui.
Dominador
Tot plegat ho va fer el dia que Nico Terol (Alcoi, 1988) va ser proclamat campió del món. La del darrer títol de la història de 125 va ser una intriga que amb prou feines va durar cinc minuts. A la tercera volta, Johann Zarco, que fins ahir era l'únic pilot de totes les cilindrades que havia puntuat a cada cursa, va caure, traït per un sot del traçat valencià. Desemmascarada la gran incògnita, tota l'atenció ses va centrar en la carrera.
Faubel havia sortit encès, però Mack no havia badat i des del vuitè lloc s'havia situat segon. Unes voltes inicials, pendents del cel i de la humitat del quitrà, van estabilitzar la cursa amb Maverick en quarta posició, superat per Cortese, fogós, el seu rival en la pugna pel tercer lloc del mundial. En la setena volta, i veient que Faubel vorejava els dos segons de marge al davant, el rosinc va fer un primer canvi rodant per sota d'1:44 que el va portar darrere el valencià. Això passava quan Cortese queia i, quan faltaven 12 voltes per cloure el darrer acte, ja eren dos els alliberats a Xest: Viñales i Terol. Tots dos van atrapar Faubel i es van establir en un grup de tres, dibuixant el podi. Per moments va semblar que la moto del català perdia pistonada –com a Sepang, calçava pneumàtics diferents als de la resta–, però va ser un miratge. No només no fallava la màquina, sinó que anava millor que cap altra.
Quan faltaven 8 girs, quan la cursa ja es donava per acabada en cas de pluja, Maverick va fer el segon canvi de ritme, una volta ràpida d'1.42.8 que va anunciar quines intencions tenia. Tenia uns propòsits de dimoni que implicaven acabar l'any primer, com el millor, allà on les votacions dels rivals l'han certificat. Va prendre el primer lloc, quan faltaven sis voltes per a la fi i, gas avall, va deixar enrere Terol i Faubel, per tal de cercar l'arribada abans que ningú. Perquè sí, per moltes raons.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.