El Comitè Europeu d'Hoquei sobre Patins (CERH) continua buscant la seva identitat d'esquena al món i demà posarà fil a l'agulla al tercer format de fase final de la lliga europea entres anys i el quart des del 2006, tot un rècord d'inestabilitat quan la majoria d'agents implicats, almenys a Catalunya, ara mateix la màxima potència mundial, tenen molt clar que una final a quatre convencional o, fins i tot, una final a vuit, també amb partits a cara o creu, són les millor fórmules per garantir emoció i espectacle i per evitar situacions esperpèntiques que malmeten i ridiculitzen la imatge de l'hoquei sobre patins.
Però Carlos Graça, el president del CERH, i la seva directiva consideren que en aquesta vida s'ha de provar tot i ara se'ls ha posat al cap aquest nou format que genera molts dubtes. Després del ridícul majúscul del 2006 a Torres Novas amb una fase final de quatre equips en format de lligueta en què l'última jornada, amb televisions compromeses, no va servir per a res perquè el Follonica ja havia estat proclamat campió el dia abans mal que li pesés al Reus, els directius de l'hoquei sobre patins van apostar un altre cop per una final a quatre de les de tota la vida. Però vet aquí que el 2008, al Palau Blaugrana, es va tornar a obrir la caixa dels trons. Els quatre classificats eren de l'OK Lliga, i aquesta circumstància monovarietal amb tres catalans i el Liceo, no va agradar gens a l'estament europeu, que entenia que els italians i, sobretot, els portuguesos, no en podien quedar al marge. Per això, l'any passat a Bassano del Grappa es va escenificar una final a vuit, amb més despeses, més equips i amb l'excusa que també és una còpia del format de la copa de bàsquet, l'esport en el qual l'hoquei sobre patins ha intentat emmirallar-se –amb poc èxit–, en els últims anys. Això sí, la final a vuit garantia la mateixa emoció que una final a quatre i es pot considerar com un format de consens relatiu. El Reus, un equip català, va ser una alternativa al Barça i es va endur la copa.
Per això, ara viurem el tercer format en tres anys, amb una lligueta de dos grups a una sola volta i una final amb els dos primers de cada grup en què un equip català ja hi té garantida la presència, perquè un dels grups el formen el Reus, l'actual campió, el Vic i el Noia. El Barça s'enfrontarà amb el Valdagno, l'amfitrió, i el Porto. El Reus encetarà la competició avui a les 6 de la tarda contra el Noia. En l'altre grup s'enfrontaran el Porto i el Barça a partir de les vuit del vespre. Els partits de divendres seran Reus-Vic i Valdagno-Porto i dissabte jugaran el Noia contra el Vic i el Valdagno contra el Barça.
Desempats: controvèrsia.
Pel que fa als empats n'hi pot haver d'irresolubles pels criteris lògics habituals i, en aquest cas, s'arribaria a la tessitura d'haver de decidir el finalista mitjançant un sorteig, perquè l'altra alternativa que preveu el reglament és un partit per trencar la igualtat, però, òbviament, no és viable perquè la fase és curta –quatre dies– i atapeïda. Hi pot haver empats entre dos equips que hagin empatat el seu partit i guanyat l'altre pel mateix resultat o empat entre tres conjunts si tots tres empaten entre ells els tres partits de la fase amb el mateix resultat.
ENQUESTA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: 1. Què li sembla el format de final a sis amb lligueta? 2. Quin creu que seria el millor sistema de competició? 3. Quin equip és el favorit per guanyar el títol i per què?
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.