El Barça Sorli Discau va assolir ahir al Palalido de Valdagno el seu dinovè títol de la màxima competició europea superant amb claredat el Vic, que per segon any consecutiu es va quedar a les portes de ser proclamat campió. Els blaugrana, que succeeixen en el palmarès el Reus, van encarrilar la final en el primer temps (2-0) i després van sentenciar al contraatac sense angoixes.

El cansament d'haver jugat tres partits seguits i la superioritat en la banqueta del Barça van acabar decidint tot i les ganes del Vic, que va tenir el permís del Barça per acumular una major possessió de bola, sobretot en el primer temps, però sense transforma-la en res. Després, i amb l'obligació d'haver d'arriscar, els osonencs ho van intentar, però el Barça va resistir i va matar la final.

El resultat no va variar fins al minut 21, quan el Barça va aprofitar una jugada de l'exjugador del Vic Adroher. La seva acció va dinamitar la final, que fins llavors havia transcorregut amb més domini vigatà però també amb més ocasions blaugrana. L'1-0 només es va mantenir un minut i David Páez va marcar el segon de seguida.

En la segona meitat, el Barça va controlar la situació sense assumir riscos innecessaris, mentre que el Vic anava pujant el to del seu joc, però sense saber com batre Egurrola, que encara té molt a dir per ser relegat a la banqueta l'any vinent per Sergio Fernández, l'actual porter del Vic que jugarà a les files blaugrana. A mitjan del segon període, els osonencs haurien pogut entrar en el partit. Titi Roca, un consumat especialista, va disposar d'un penal, amb dues rematades posteriors incloses que no va transformar. Era l'espurna que necessitava el Vic per enlairar-se, però Egurrola la va apagar amb una galleda d'aigua freda. Els roig-i-blancs, que ja havien esgotat el capítol de miracles dissabte contra el Noia, no van trobar la fórmula. Sergi Panadero va celebrar amb eufòria el tercer gol amb una canonada brutal que Sergi Fernández no va ensumar. El porter, empipat, va trencar l'estic contra el terra amb ràbia. La final ja estava gairebé decidida, però Reinaldo García va tallar de soca-rel qualsevol mínima possibilitat de canvi de dinàmica (4-0). Masoliver va fer el gol de l'honor en plena festa barcelonista.