La cinquena lliga del Reus completa un cicle certament significatiu de la història recent del club en què l'equip ha estat capaç d'obtenir nou títols en nou anys temporades, una dada significativa, trencant 19 anys de sequera. El Reus ha conquerit un mundial de clubs, la copa d'Europa, dues CERS, una copa, una supercopa, la continental, després de tres finals anteriors perdudes, la intercontinental i ara la lliga, la competició més complicada de les que es fan i desfan, però no tan sols perquè hi és el Barça, sinó perquè hi són tots els equips catalans i l'equip de fora del principat més temible dels últims anys: el Liceo.

Per ordre cronològic, la primera CERS, obtinguda el 2003 contra el Lleida a doble partit amb Manel Barceló a la banqueta, va trencar el gel que s'havia format durant dinou llargs anys. El Reus no obria les vitrines de la recopa del 1984 i en el camí havia acumulat un bon grapat de decepcions històriques que havien minvat el seu caixet. L'arribada de Lluís Teixidó, ara al Barça, va ser un dels punts d'inflexió.

En aquell conjunt que va guanyar la primera CERS hi havia l'argentí Alejandro Domínguez, l'entrenador actual del Reus. Però el que va marcar la renaixença dels roig-i-negres van ser els fitxatges de jugadors catalans d'elit, que han marcat part dels èxits del Reus en els últims anys. Vadillo, Caldú, Teixidó, Gual, Trabal i Pedro Gil han estat homes fonamentals en la consecució dels diversos títols.

Bona part de les victòries adquireixen més importància si es té en compte que coincideixen amb l'etapa d'esplendor del Barça, que no ha deixat escapar ni una sola lliga en els últims tretze anys. El Reus ha hagut de claudicar contra els blaugrana diverses vegades, però també ha estat capaç de superar-los en la final de la copa de Lloret (2006), en la final del mundial de clubs de Reus i en els quarts de la copa d'Europa. Malauradament, l'economia no va permetre mantenir el bloc que va guanyar la setena copa d'Europa el 2009 a Bassano del Grappa. A pesar d'això, la temporada posterior es va guanyar la copa continental i la intercontinental. Després, van marxar veterans i va tornar un jove que s'ha convertit en un punt de referència, Raúl Marín. El club també va recuperar un dels jugadors amb més capacitat de generar joc, Marc Gual, que la temporada passada va militar al Liceo. El còctel, amb l'eclosió de Casanovas, la fiabilitat de Trabal, la segona joventut de Caldú i Molet i l'experiència del Negro Páez, ha estat explosiu i ha permès posar fi a la tirania del Barça tot just quan els blaugrana havien configurat la seva plantilla més potent.