Raúl Marín ja havia triomfat al Vilanova l'any passat i també s'havia foguejat abans a l'Alcoi i l'Igualada, però l'esvalotament general que ha provocat en el seu retorn a Reus ha superat totes les previsions perquè s'ha convertit en un dels jugadors més determinants de l'Ok Lliga i en el màxim golejador de la competició.

Sempre ha tingut un nom a la ciutat. Ja es parlava d'un jove que prometia quan era un marrec i la seva acceleració el va dur a debutar amb al primer equip amb només 16 anys. Però va tenir clares les dificultats per fer-s'hi un lloc i va preferir marxar a buscar-se la vida a fora. La seva sortida va estar envoltada de polèmica perquè va anar a jugar un amistós de prova amb l'Alcoi quan el Reus encara estava en competició. El seu futur immediat estava en joc i tenia molt clar que havia de marxar. «Jugues i lluites per tornar al Reus, aquest ha estat sempre el meu objectiu i reconec que hi ha hagut moments en què he pensat que seria impossible. A Igualada no em va anar bé i em vaig adonar que havia de canviar, que havia de controlar el meu caràcter i canalitzar-lo en benefici meu. Van ser dos anys molt dolents en què l'entrenador no em va donar minuts», recorda el davanter. Els 40 gols que ha marcat i la seva empenta capaç d'esmicolar qualsevol mur l'avalen. És un veritable vendaval que destrossa les defenses contràries a còpia de velocitat. El canvi de reglament no li ha anat gens malament perquè li permet, com a tots els jugadors tècnics, fer més evidents les seves qualitats per deixar clavats els contraris. Marín despunta també per una qüestió física, perquè du electricitat a la sang, i per una qüestió mental, perquè és un guanyador. Només cal recordar com va plorar quan van perdre la copa contra el Barça després d'un esforç titànic de tota la plantilla. En algunes ocasions la seva visceralitat i aquest hoquei tan directe l'han perjudicat perquè els jugadors que arrisquen també tenen el dret de perdre, però aquesta temporada ha signat actuacions memorables. Si en els darrers anys les tàctiques excessives han fet que molta gent avorrís aquest esport, Marín és un autèntic antídot capaç de fer embogir a tota una afició i també de provocar un atac de cor a un tècnic garrepa. No hi ha cap dubte, hauria pogut jugar a hoquei sobre gel.

Va fer una copa per emmarcar i també va fer saltar la banca al Palau Blaugrana en la lliga, entre altres perles diverses durant la temporada. Amb la marxa de Gual, Marín és ara mateix el gran ídol de l'afició del Reus i té molt clar que els grans jugadors han d'aparèixer en les gran cites. «Suposo que la bona copa que vaig fer amb el Vilanova va influir en el meu fitxatge amb el Reus. Penso que per ser un bon jugador s'ha de destacar en les cites importants.» La clau per assolir l'èxit, segons Marín, és la prudència: «El secret del títol de lliga és que hem anat pas a pas, partit a partit. Encara que sembli un tòpic ha estat així. Hem sabut jugar amb seny. Tenir una plantilla curta pot haver provocat que ens posem més les piles per estar més concentrats.»