Sant Silvestre és el 31 de desembre, però en alguns llocs del Principat i cenyint-nos a l'àmbit atlètic se celebra aquest any per Sant Teodor, el dia 27, i a la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria s'avança al 26, per Sant Esteve. És la conseqüència lògica del boom de les curses populars, que òbviament també és extensible a l'últim dia de l'any. Per als aficionats no hi ha millor manera que acomiadar el 2009, i abans de l'àpat i el raïm, que amb una bona suada. En pocs anys les proves amb la denominació de Sant Silvestre s'han duplicat i aquest curs ja són al voltant d'una vintena les que s'organitzen arreu de Catalunya, amb diverses distàncies i peculiaritats.

Els organitzadors de la prova de Sant Julià ja fa temps que ho tenen clar i sempre l'han avançats uns dies per poder disposar d'alguns dels atletes catalans i de la resta de l'Estat de primera fila i no entrar en competència amb proves amb més renom i possibilitats econòmiques. Així, no és estrany que alguns dels millors migfondistes catalans competeixin en més d'una Sant Silvestre abans de tancar l'any. És el cas, per exemple, de Reyes Estévez o Josep Lluís Blanco, que el 2007 van ocupar el primer i el segon lloc a Andorra i l'endemà van acreditar les mateixes posicions a Lloret. Precisament, l'aparició de la prova lloretenca, impulsada per Blanco, ha sacsejat el panorama atlètic i amb només dues edicions –diumenge serà la tercera– ja ha estat capaç de convertir-se en una de les més valorades del calendari estatal. Si la de Lloret només té tres anys de vida, la més antiga és la del Masnou, que el mateix dia 27 complirà la seva trentena edició. Ara per ara, però, la Sant Silvestre amb més relleu és la de Barcelona, que en els últims temps ha tingut un creixement espectacular i aquest curs s'ha fixat una xifra màxima de 9.000 inscrits, per qüestions organitzatives i de seguretat. Un creixement que ha provocat que en aquesta edició s'hagi optat per fer la sortida en dues tandes, amb 5 minuts de diferència, per evitar embussos en alguns punts conflictius del recorregut. La capital catalana manté la data del 31 de juliol, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, i ha apostat fort per la denominació de Cursa dels Nassos, per diferenciar-se de la resta i perquè s'adiu més amb la tradició catalana. A Barcelona, amb sortida i arribada a la plaça Calcina, es recorreran 10.000 m, com a Sabadell i a Canovelles. La resta de proves tenen menys quilometratge. La més curta és la de Sant Julià de Lòria, amb tan sols 2.200 m. En tot cas, amb més o menys quilometratge, amb més o menys participació, córrer en una Sant Silvestre és una bona manera d'acabar l'any d'una manera sana i festiva, i començar el següent amb energies renovades.

La prova de Lloret

ha sacsejat el panorama, però la de Barcelona marca la pauta en participació