La mosca collonera del ciclisme català no tenia raó ahir quan zigzaguejava indignada pel parc de la Draga a causa del castellà que esgrimia l'«speaker» de la cursa. «Exigeixo català i castellà a un 50 per cent!», botzinava. Això, ni pensar-hi! O és que l'espanyol ens fa més europeus? Ja n'hi ha prou, de complexos d'inferioritat. M'imagino que Peraud, Absalon i Ravanel i els seus equips haurien agraït ahir la megafonia en anglès. Això sí que ens hauria fet oberts als forasters! Si la narració de la cursa busca oferir informació a tots aquells que s'acosten al parc de la Draga, fa riure que els organitzadors [catalans] parlin en espanyol. Fa tant de riure com veure l'«speaker» passant momentàniament al català perquè apareixen els polítics locals a tallar la cinta. Si Ocisport ha donat una lliçó de professionalitat i eficàcia els últims anys i ha acabat absorbint l'organització de tots els circuits i campionats estatals és perquè ho fan més bé que els altres. Ara una mica d'orgull, home! No ens menystinguem amb servilismes inútils. Si els que van escollir actitud bilingüe d'ahir es queden amb allò de l'Open «d'Espanya», jo em quedo amb allò altre de copa catalana «Internacional». I pels de casa, una mica de respecte. Estic amb el conseller Joan Manuel Tresserras. Ho vull en anglès. I subtitulat. En català, és clar.

Més de 500 ciclistes van fer-se amos i senyors del puig de Sant Martirià, que van pujar del dret i del revés i van oferir un espectacle edificant, atractiu, amb bona part dels millors ciclistes del món exhibint-se. Eren uns quants milers els espectadors que van disfrutar del bo i millor i que van vibrar amb l'emoció del capdavant de la cursa. Hermida, home de món, no dubtava de parlar de Banyoles com «una de les catedrals de BTT mundial». Era una exageració. Òbviament. Amb això, però, volia dir que Banyoles era ja un referent de principi de temporada per als pilots d'elit. L'estany, l'entorn, el circuit, la reacció del públic: són molts detalls que fan lluir aquesta cursa E1 en la nomenclatura UCI. Ahir feia goig veure els voluntaris de l'organització que esperaven el pas de l'últim per deixar els corriols nets dels plàstics i els ferros que marcaven el circuit. Un èxit d'Ocisport i del club local Club Ciclista Banyoles.