Les vides de Kílian Jornet, Mireia Miró i Marc Pinsach es van creuar al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, quan tot just eren uns adolescents. Des de llavors, s'han convertit en inseparables i ja fa tres anys que tots tres s'entrenen i estudien a Font Romeu, on cursen la carrera d'educació física en una facultat vinculada a la Universitat de Perpinyà. Ho fan gràcies a l'acord entre el CAR de Sant Cugat i el centre de la població de l'Alta Cerdanya, en una iniciativa transfronterera pionera que ells han tingut l'honor d'estrenar. «És clar que no ens interessava allotjar-nos al CAR de Sant Cugat perquè queda molt lluny de la neu», assegura Jornet. Pinsach afegeix: «Això ens permet no perdre temps en els desplaçaments, optimitzar més els entrenaments i aprofitar els descansos.» Els resultats que han aconseguit les últimes temporades han avalat la iniciativa i, a partir d'ells, ja hi ha hagut altres esportistes catalans que han seguit el mateix camí, com Dani Solà i Ignasi Andrés.
Els últims fruits de la seva preparació a Font Romeu els estan recollint aquesta setmana mateix, en el campionat del món d'esquí de muntanya que es fa a Andorra, a només tres quarts d'hora del lloc on viuen. En la primera prova, la cursa vertical, tots tres van aconseguir medalla, però qui més va lluir va ser Kílian Jornet, amb l'or absolut i promesa, tot i el fort refredat que encara arrossega. Els tres esquiadors catalans són conscients que la seva és una situació privilegiada, ja que sense l'acord que els permet entrenar-se a Font Romeu ho tindrien molt més magre: «No sabem com estaríem, però està clar que la nostra progressió no hauria estat tan ràpida», remarca Pinsach, nascut a Cassà de la Selva, a dues hores del Pirineu. A més del suport del CAR de Sant Cugat i del Centre de Tecnificació, també reben ajuts en forma de patrocini de fabricants de material d'esquí de muntanya. És obvi que, encara que s'estigui en l'elit, un no es pot fer ric practicant aquest esport ancestral i poc conegut, però en clar creixement.
El Houdini català.
Ella mateixa confirma el seu caràcter més aviat impulsiu: «A Barcelona feia una vida ben diferent, fins que un dia vaig dir que allò no estava fet per a mi. Un cap de setmana, navegant per internet, vaig veure que hi havia un centre de tecnificació d'esquí de muntanya. Només n'havia fet dues vegades i ni tan sols sabia que hi havia competicions, però m'hi vaig apuntar.» Tal dit, tal fet.
Arriba el torn de Pinsach. «És un paio seriós, fins i tot massa. Sap les coses que vol i és molt metòdic amb els entrenaments i amb el menjar», diu Miró. I ara arribem al tema de les dietes, clau en la preparació de qualsevol esportista. Queda clar que Pinsach és metòdic, però, i els altres dos? «Ho sento, però jo no puc menjar només una poma de postres, necessito un bon dolç. Aquests dies he repetit fins a dues vegades», assegura Miró, la llaminera del grup. Per a Jornet, en canvi, l'alimentació només és pura supervivència: «Alguna vegada he arribat a menjar només un paquet de galetes en tota una setmana.» «Jo un paquet ja me'l menjo només per berenar», diu Miró. «El que faig és escoltar el cos i menjar quan m'ho demana», conclou Jornet. Són tres personalitats ben diferents que, un dia, l'esquí de muntanya va unir en una bona amistat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.