Barcelona ja és al mapa de les maratons. Han fet falta 32 edicions, 30 amb arribada a la capital catalana, perquè Barcelona es faci un lloc en el circuit internacional. La batalla de la participació, amb els 12.162 inscrits –10.550 finalment són els que van prendre la sortida–, ja estava guanyada, però ni els més optimistes esperaven un registre del guanyador de 2h07:30. Una marca per a la història particular de la marató de Barcelona i general de tot l'Estat espanyol. El kenyà Jackson Kotut, amb 22 anys acabats de fer, va rebaixar amb més de 2 minuts l'anterior registre de referència, els 2h09:48 del marroquí Abdeslam Serrokh, que pervivien des del 1998. En l'àmbit estatal l'anterior millor marca era a les mans del també kenyà Timothy Cherigat, que el 2002 va cobrir la marató de Sant Sebastià en 2h09:34. El salt qualitatiu que ha fet la prova barcelonina queda en evidència amb una dada: fins a sis atletes van córrer ahir per sota d'aquesta marca.

En el cartell de participants d'elit no hi havia cap maratonià amb majúscules, però sí un nodrit grup d'especialistes amb marques importants i que arribaven a la cita en bona forma. De la quantitat en va sortir la qualitat. En la confecció final de la legió africana hi va jugar un paper important el representant Gerardo Prieto, que va col·laborar amb l'organització, RPM i ASO. L'aposta va sortir rodona. Hi va guanyar Barcelona, però també els corredors d'elit perquè els tres primers van superar amb escreix les seves marques personals. Uns registres que van tancar definitivament el debat de si el circuit de Barcelona era prou ràpid.