Un palmarès amb 71 títols és una burrada que, amb la retirada de David Barrufet (l'artífex de la barbaritat), es convertirà segurament en una fita irrepetible. Ahir, al pavelló Fernando Argüelles d'Antequera, el porter i capità del Barça va tornar a aixecar una copa. Segurament l'última d'un títol estatal. «No podem perdre res, però la lliga encara és possible matemàticament», diu, amb un somriure sota el nas, Iker Romero, un jugador tan impulsiu com genial. Els seus 13 gols van enlairar el Barça quan les idees eren escasses i el perill d'encallar-se en atac era més que una amenaça. «El triomf, però, és de tot l'equip. Precisament aquest triomf dóna valor a l'equip», diu Barrufet, satisfet i orgullós.

«Crec que no hi ha res més bonic que retirar-se guanyant, i ell ho està aconseguint», afirma, amb emoció, Xavi O'Callaghan, excompany de Barru en l'equip i avui, gerent de la secció. Molts company, de fet, van voler dedicar-li la victòria. Tot i que esperen que no sigui l'última copa que aixequi el seu capità. «La copa d'Europa seria el millor colofó, el que es mereix», afegeix O'Callaghan. La final four de la lliga de campions, el 29 i 30 de maig a Colònia, s'ha convertit en el gran objectiu d'una plantilla conjurada a traspassar la frontera altre cop. «Ara ho hem de deixar tot per assolir un títol que ens donaria prestigi», recalca l'extrem Víctor Tomàs. «Hem d'anar a totes», exclama Iker Romero, tan conscient que la batalla d'ahir només prepara per a les següents. «Zagreb serà duríssim», replica el lateral. És l'anada dels vuitens, una eliminatòria que, com els quarts, s'haurà de superar per accedir a un desenllaç que podrien ser els últims partits de Barrufet amb la samarreta del Barça, el club de la seva vida. Ahir va aixecar l'última copa del Rei, però somia que sigui el penúltim títol. Seria el 72è, i la 8a copa d'Europa. Sens dubte, la cirera per tancar una carrera irrepetible.