Una cosa és somiar, o fins i tot pactar, l'estratègia ideal per un dia concret; i l'altra és que aquest guió celestial es pugui concretar en la crua realitat. Joaquim Rodríguez i Xavi Tondo són amics i rivals des que eren uns marrecs que competien per quatre punts en les curses del cap setmana d'arreu de Catalunya. Aquesta és una coincidència, però n'hi ha moltes més. Ara mateix es troben en un estat de forma excepcional. Són ciclistes assedegats de victòria i la Volta és per a ells una paraula major. La victòria aquí transcendeix més enllà d'un trofeu més en el palmarès.

Per això Rodríguez i Tondo, que s'havien queixat amargament d'aquest recorregut, van fustigar amb una ràbia inusitada un pilot ple de figures i incapaç de respondre a l'atac combinat del ciclista de Parets i el de Valls.

La cosa es va fer com si ja estigués parlada des de l'hotel. El Katuixa de Rodríguez es va dedicar a controlar una escapada amb la presència de Cyril Dessel, guanyador fa dos anys a la Seu, i el mateix Tondo va fer un primera amenaça de marxar al cim de la Trona.

L'esclat final, tanmateix, arribaria pujant el cim del Pedraforca i el cim de la Josa del Cadí. Rodríguez i Tondo van mirar-se i van saber, immediatament, que tots dos tenien una mateixa idea. Així, a Gósol, a 50 km de la Seu, Rodríguez va treure l'ànima d'escalador que porta a dins i va marxar disparat cap a la pancarta del port de muntanya. Tondo s'hi va enganxar. Era el moment de resistir. Rere seu, els moviments per evitar la festa catalana se succeïen. Luis León Sánchez, Pereiro i Kreuziger lideraven la persecució, que va esdevenir suïcida en el descens. La graveta de la carretera va convertir cada revolt dels dos escapats en un petit desafiament. El premi era tan gran que ells estaven disposats a assumir un risc que els seus rivals no tenien tan clar.

La diferència va arribar a un minut abans que el pilot, destruït en mil bocins, s'organitzés. Luis León Sánchez va reaccionar per darrere. Massa tard. La parella catalana es rellevava pel camí de la història cap a la meta. L'etapa, per a Tondo; i el lideratge, per a Rodríguez. Els mateixos responsables de la Volta feien cua per abraçar-los.