Ara mateix una meitat del planeta ciclista internacional intenta esborrar Alejandro Valverde del mapa i l'altra, simplement, ja no podria viure sense ell. El murcià és un ciclista que amb el temps ja no accepta els grisos. O s'exhibeix sense pietat com si fos el nou Eddy Merckx o fracassa en el moment més inesperat amb errors infantils o descuits imperdonables.

El ciclista del Caisse d'Epargne sembla que amb 29 anys finalment comença a controlar els seus impulsos més suïcides, tot i que això no li resta competitivitat en cap cursa. A la carretera tampoc sembla preocupar-se pel setge al qual el sotmeten des de fa anys la Unió Ciclista Internacional (UCI), el Comitè Olímpic Italià (CONI) i el mateix Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) per la seva presumpta implicació en aquella ja llunyana Operació Puerto. Tot plegat sembla que encara li doni més ales, sigui quin sigui el terreny.

Ahir, en la segona etapa de la volta al País Basc (Zieberna-Viana, 217 km), Valverde va fer passar per la pedra Óscar Freire (Rabobank) en una arribada a l'esprint. Dilluns Freire havia estat més ràpid abans de ser desqualificat pels jutges en una decisió que va donar la victòria a Valverde, qua ja suma dues victòries en dues etapes, a banda de ser el líder. El Caisse d'Epargne va controlar l'etapa en cada moment, tot i l'ambició mostrada per alguns corredors en el tram final, com ara Bradley Wiggins (Sky). Joaquim Rodríguez, molt ben protegit pels seus companys (Katiuixa), va mantenir-se sempre a prop de Valverde, i només va cedir un segon respecte al líder i passa del 15è al 8è lloc de la general.