El Punt Avui

La secretària general de l'Esport, Anna Pruna, va posar ahir en escena les principals novetats del nou decret d'entitats esportives, que va aprovar el govern i que introdueix per primera vegada un títol específic de gènere per afavorir «la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el món de l'esport». «En definitiva, són més de setanta-cinc canvis per al desplegament del marc normatiu perquè les estructures de l'esport avancin i s'adaptin a les situacions reals que estem vivint», va resumir Pruna. El decret, que entra en vigor en vint dies, simplifica la normativa en l'àmbit de les entitats i incorpora novetats que afecten tot tipus de clubs, federacions i altres entitats.

Pioner.

Pel que fa a la igualtat de dones i homes, el decret és pioner a donar instruments al govern per aplicar mesures de caire legislatiu que afavoreixin la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya. En aquesta línia, el decret determina que totes les entitats han de preveure plans d'igualtat i de promoció de l'esport femení tant en el vessant de la pràctica com en el de la gestió. Al mateix temps, les federacions, els clubs i les agrupacions esportives han de complir un criteri de gènere en la composició de les juntes directives o consells d'administració per poder accedir a subvencions públiques, crèdit o aval públic: les entitats esportives hauran de triar entre el compliment de la paritat (més d'un 40% de qualsevol gènere) o tenir un nombre de dones en les juntes igual o superior a la proporció d'associades (en el cas dels clubs) o de llicències existents en l'entitat (les federacions). El govern, a més, crearà un distintiu específic per reconèixer les entitats esportives que destaquen per l'aplicació de polítiques d'igualtat.

D'altra banda, la nova normativa també afecta de diverses maneres l'activitat dels clubs. Així, en primer lloc, garanteix que si els estatuts preveuen la limitació de mandats, el president sortint no pugui assumir la presidència en cap moment del mandat immediatament posterior. El decret també liberalitza el règim de compromissaris per les assemblees, de manera que a partir d'ara serà un procés optatiu i només per als clubs amb més de 3.000 socis. Aquest sistema queda prohibit en el cas de l'elecció de la junta directiva. També es recomana als clubs que tenen part de la seva massa social fora del territori, que introdueixin mecanismes de participació per a aquests socis, especialment en els processos electorals.

El text permet, així mateix, que per sota de 100 socis els clubs tinguin una estructura simplificada, i dóna pautes per a la regulació dels vots de censura, que s'haurà d'aprovar en assemblea general i només podrà acordar-se per votació directa i presencial favorable dels 2/3 dels membres que hagin exercit el dret a vot. El nombre de socis necessari per sol·licitar aquest mecanisme haurà de representar com a mínim el 15% dels membres de l'assemblea. En els processos electorals, la junta electoral es designarà per sorteig entre els membres assistents a l'assemblea general, el cens electoral serà d'accés públic i el vot haurà de ser presencial. Finalment, es mantenen els canvis del decret 215/2008, que estableix la durada dels mandats de sis a vuit anys i la presència d'un mínim de tres persones per constituir un club, però també s'elimina la distinció entre club federat i club de lleure, i s'homologuen les associacions esportives escolars al règim de funcionament dels clubs.

Durada dels mandats.

Pel que fa a les federacions esportives, el nou decret modifica la durada dels mandats, que passen de quatre a sis anys, i es deixa a les mans de cada federació la limitació de mandats, mentre que es rebaixa de vint a deu el nombre de clubs necessaris per constituir-ne una. Quant a la seva activitat, s'amplien les competències de les federacions a la col·laboració en l'esport escolar i universitari, a la promoció de la construcció i gestió d'instal·lacions esportives i al control dels temes d'igualtat de gènere en el seu àmbit.

L'esportista català.

Al mateix temps, el text legal deixa sense efecte la subjecció obligatòria de les federacions catalanes a les estatals i els dóna llibertat de vinculació a altres federacions estatals o internacionals. Un altre canvi destacat és l'ampliació de la definició d'esportista català als estrangers amb dos d'anys d'empadronament a Catalunya (veïnatge administratiu). En relació amb les seleccions catalanes, s'anteposa el dret d'un esportista a participar en la selecció al dret del club a retenir-lo.

El decret també estableix els mandats de la junta directiva i presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) en sis anys, sense regular la limitació de mandats, i estableix que la UFEC haurà de preveure l'entrada de noves federacions en un termini no superior a dos anys des del moment de la sol·licitud.

Llicències esportives.

Igualment, i amb la voluntat de vetllar per la salut dels esportistes, el decret d'entitats esportives determina, d'altra banda, que per obtenir una llicència esportiva serà obligatori presentar una declaració responsable en relació a l'estat de salut i condició física del demandant. Si és necessari, el sol·licitant haurà d'acreditar l'obtenció d'un certificat mèdic d'aptitud o informe mèdic. En aquest àmbit, s'estableixen tres tipus de llicències esportives: federativa, escolar i d'activitat física, i se'n flexibilitza la durada, que pot ser anual o inferior. «Les entitats organitzadores de les proves esportives seran les responsables de tenir els seus participants assegurats», va concloure Carles Macian, el director del Consell Català de l'Esport.

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.