La terra batuda d'Estoril s'ha convertit en un escenari màgic per a Albert Montañés. L'any passat ja va tocar el cel aconseguint el títol, una experiència que ha reviscut aquest 2010. El tennista rapitenc, 32è del rànquing mundial, va imposar-se ahir en la final que l'enfrontava al portuguès Frederico Gil per 6-2, 6-7 (7-4) i 7-5 en dues hores i mitja de joc. Un triomf sofert, però que finalment li permet arrodonir una setmana en la qual també pot presumir d'haver-se desfet del número 1 mundial, Roger Federer (6-2 i 7-6), en les semifinals.

La final va ser una mena de muntanya russa per a Montañés, que no només topava amb Frederico Gil sinó també amb els 4.000 espectadors lliurats al jugador portuguès. Tanmateix, l'ambient contrari no va afectar el català, que va apuntar-se el primer set amb solvència –6-2 amb dos trencaments a favor– tot i no desenvolupar el seu millor tennis. S'imposava la lògica del rànquing –Gil ocupa el lloc 132–, fins que la situació es va començar a tòrcer en la segona mànega. Amb 5-3 Montañés va desaprofitar dues pilotes de partit i els dubtes van començar aparèixer. Per contra, Gil, empès pel públic, es va motivar fins al punt de forçar el desempat i capgirar una mànega que semblava que tenia perduda. La dinàmica no era gens positiva i encara menys quan el rival es va avançar amb un preocupant 0-3 en el tercer i definitiu set.

Quan pitjor era el guió el rapitenc va reviure, tal com ja havia fet en la final de fa un any, en què va salvar dues pilotes de partit contra James Blake. Ahir va reaccionar capgirant el resultat fins al 5-4 amb coratge. A partir d'aquí ja no repetiria els errors del set anterior i sentenciaria la mànega (7-5), que li proporcionava el seu primer títol ATP del 2010 i el quart del seu palmarès. La millor manera per continuar escalant posicions en el rànquing mundial i afrontar amb les piles carregada la pròxima cita, el Masters 1000 de Madrid. El letó Ernests Gulbis ja l'espera en l'estrena.