Emoció, lluita i esperit de superació. Els valors de l'esport són universals, més enllà de qui el practiqui, i permeten que les dificultats personals, ja siguin físiques, socials o anímiques, quedin –almenys per una estona– en un segon terme. Els practicants de disciplines paralímpiques, en concret, són capaços d'oblidar les seves limitacions mentre no tenen cap altre horitzó que la victòria. Però és que els seus acompanyants, en aquell moment i com a espectadors, ja no veuen persones allunyades de la normalitat, sinó individus que estan buscant, com la resta dels mortals, l'autorealització a través d'un resultat o una marca.

El campionat de Catalunya de boccia, que va tenir lloc diumenge al parc esportiu municipal Guiera de Cerdanyola del Vallès, va ser paradigmàtic d'aquest procés màgic de l'esport, en què el mèrit afegit dels competidors, pel fet de ser paralítics cerebrals o discapacitats físics, va quedar subordinat a l'interès dels partits, marcats per la capacitat estratègica dels participants. “Molts d'aquests esportistes, en l'àmbit laboral, no tenen sortida, i la competició els dóna un grau d'autoestima molt necessari”, va recordar el president de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC), Carles Muñoz, tot i ser conscient que el sentiment menys adient que ha de generar aquesta disciplina és la compassió: “Les subvencions crec que en cap cas han de dependre de Benestar i Família, sinó dels estaments esportius”, va afegir. En aquest sentit, va ressaltar l'orgull de tenir a Cerdanyola esportistes com ara Pedro Cordero, que, després de dedicar-se a l'atletisme, ha aconseguit situar-se en l'elit de la boccia espanyola i internacional.

Conscient que després de Barcelona 92 –de la mateixa manera que va passar amb la majoria d'esports minoritaris– les disciplines paralímpiques es van tornar a allunyar del centre de l'atenció pública, Muñoz veu molt necessària la descentralització: “Organitzar a Barcelona un campionat com aquest és molt fàcil, perquè la majoria de clubs són d'allà, però per aquest mateix motiu la nostra voluntat és anar més enllà”. En aquest context, Cerdanyola va ser la seu de la 21a edició sènior i la 7a de promoció, que per primera vegada van compartir escenari.

Responsable d'altres disciplines esportives, com ara l'atletisme, el futbol 7, el tennis de taula i l'esquí, el president de la FECPC reconeix que la boccia –amb un reglament molt similar al de la petanca– “és una de les disciplines més cares per la gent que arrossega”, comptant els àrbitres i els assistents que necessiten molts jugadors. Així, esdeveniments com el de diumenge no serien possibles sense el fenomen del voluntariat. La col·laboració, però, segons expliquen els protagonistes, és molt agraïda. La principal dificultat és la prohibició de fer res per ajudar els esportistes: “Per reglament, els assistents no podem parlar ni mirar el joc. De fet, només podem deduir si la persona a qui assistim guanya o perd per la seva cara o pels canvis de torn en el llançament. Alguns cops veus que fa les coses malament, però igualment li has de col·locar la canaleta com vol”, va explicar Yvette Garcia, que era la persona que donava suport a Nuria Chancusi, campiona en la categoria BC3 de promoció.