“Ha de ser el meu any”
Atletisme. Àngel Mullera confia a mantenir la progressió dels últims anys en la temporada que ja prepara, amb Europeu i Jocs Olímpics
Fa unes setmanes que Àngel Mullera (Lloret de Mar, 27 anys) està en pretemporada, després de l'aturada posterior al Mundial amb què va tancar l'exercici del 2011. “Ha sigut la millor temporada de la meva vida. He fet 8:16, que és la millor marca de l'any i la novena espanyola de tots els temps, i quedar tercer d'Espanya i a un pas de revalidar el títol està bé: em van guanyar en els últims 150 metres perquè la cursa va anar lenta i van tenir més força al final... I sobretot anar a un altre Mundial, per segona vegada després del de Berlín”, diu l'atleta sobre la temporada que va acabar fa més d'un mes i en què tal com explica es va quedar a les portes de la final al Mundial: “Ha sigut el millor campionat internacional que he fet i fins als últims 500 encara vaig tenir opcions de passar a la final, però les condicions meteorològiques em van matar”. I afegeix: “Vaig estar lluitant fins al final i això et dóna molta motivació per aquest any”. I és que el calendari del 2012 té dues cites que Mullera té marcades amb vermell, l'Europeu de Finlàndia al juny i els Jocs al juliol: “Les olimpíades fan molta il·lusió com a esportista però a l'Europeu és on tenim opcions de guanyar medalla”. I és que als 27 anys, Àngel Mullera ja s'acosta a l'edat en què pot aspirar als llocs més alts: “Em queden molts anys. Tots els atletes com en Penti, l'Eliseo o en Blanco han fet la seva marca personal amb 31 o 32 anys, i jo, la meva, la tinc ara en 8:16 de Barcelona i encara em queda recorregut, no he tocat sostre”.
Ara, en el calendari més immediat hi ha les proves de cros a Atapuerca el 13 de novembre, la Jean Bouin a Barcelona el 27 i alguna cursa més a la demarcació: “Aquest any començo més tranquil perquè porto tres o quatre anys acabant molt tard la temporada i aquest any que és tan important he començat amb menys càrrega d'entrenament. He descansat dotze o tretze dies després del mundial i no tens les mateixes ganes de patir que quan acabes. Busquem estar bé a finals de desembre per la Sant Silvestre de Barcelona i a partir d'allà començar a fer entrenaments de més qualitat, ja comencen els crossos més importants i sobretot el campionat d'Espanya de cros que és a finals de febrer”.
Tots els camins porten a Londres?
Mullera és un dels sis atletes estatals que ja té la marca mínima per poder anar als Jocs. “Es fa un preolímpic deu dies després del campionat d'Europa, que és com un míting amb tots els atletes espanyols però també hi haurà estrangers, i allà es decidiran les places i s'anirà a tota pastilla. Jo sóc més ràpid al final i a mi em beneficia més una carrera més ràpida de 8:14 o 8:15 perquè es poden saltar millor els obstacles, no es formen tants grups i es va en fila... i a mi em beneficia més això” diu Mullera, que ja s'hi veu. “Estic molt motivat per això, perquè ja tinc moltes opcions d'anar-hi per tenir la millor marca espanyola de l'any i amb la temporada que he fet... però mai se sap perquè som sis que tenim la mínima i després et pot sortir algun jove...”.
L'altre camí per anar a Londres seria guanyar medalla a Finlàndia. És clar que primer hi ha d'anar: “Allà n'hi van tres i una setmana i mitja abans agafen els 24 millors del rànquing europeu. Dels cinc o sis espanyols que hi hagi la Federació agafarà els tres millors. Per això hem d'estar bé a finals de maig per començar a estar bé i fer 8:25, 8:26 i després al juny fer-ne una de bona per fer 8:20, 8:21 o baixar de 8:20, que t'asseguri anar a l'europeu”.