Sovint una sola frase condensa tot el sentit d'un gran projecte. “Hem fet el cim!” cridava Òscar Cadiach quan, juntament amb Carles Vallès i Antoni Sors, es convertia en el primer català que trepitjava el punt més alt de la Terra, l'Everest, el 1985. Aquell va ser un crit alliberador que feia partícip de l'èxit de l'expedició el país sencer, acabat de sortir de la dictadura.
Tot just un any després, el dia 24 d'octubre, Francesc Casas informava al radioaficionat Victor Goonetilleke, de Sri Lanka, que Pep Permanyer i el xerpa Ang Rita havien conquerit el Kanchenjunga, la tercera muntanya més alta del planeta, amb 8.586 metres. “Ja hem pujat a dalt”, va amollar Casas un cop assolit l'objectiu. Aquella frase era el colofó de gairebé dos anys de preparatius i de setanta dies de treball a la muntanya de la primera expedició gironina que escalava un cim de vuit mil metres. Va ser la primera de l'Estat espanyol d'aconseguir aquest cim, la dissetena del món i l'onzena que ho feia per la cara sud.
Suport gironí
L'expedició va tenir la sort i l'encert d'aglutinar suports d'arreu de les comarques, amb Caixa de Catalunya i Valvi com a patrocinadors principals. Institucions, mitjans de comunicació, empreses i la resta de la societat civil es van abocar al projecte del Kanchenjunga, situat a la frontera entre el Nepal i el regne de Sikkim, al nord-est de l'Índia. L'expedició la van formar Joan Hugas, Joan Cardona, Pep Permanyer, Santiago Carrillo, Francesc Casas, Quim Bover, Salvador Coll, Ramon Estiu i Jordi Terrades. Un cop allà s'hi va afegir el basc Xabier Erro.
L'expedició gironina va preveure un pressupost inicial de 5.607.000 pessetes, inflat en el moment de la sortida fins al 8 milions i mig. El pressupost mitjà de les expedicions actuals a l'Himàlaia és de 300.000 euros (50 milions de pessetes).
L'aproximació fins al camp base va durant uns 20 dies i va ser molt carregosa. Uns 120 portadors traginaven 3 tones i mitja de material. D'aquests portadors, 70 van abandonar al cap de 10 dies perquè reclamaven sous més elevats.
No va ser l'únic contratemps amb un portador. Un va desaparèixer de la tenda una nit. Entre els xerpes, corria la brama que s'havia convertit en una ànima de la muntanya, però l'explicació més plausible és que hauria estat assassinat per lladres. Això concordaria amb el robatori de material de l'expedició. Amb tants problemes, l'expedició encara no havia arribat al camp base. Almenys van rebre l'alegre notícia del naixement del fill de Joan Hugas, el cap de l'expedició.
També calia resoldre els problemes de comunicació. Ni hi havia banda ampla, telèfons per satèl·lit, receptors GPS, ni cap dispositiu tecnològic amb què avui es pot seguir, des de qualsevol punt una expedició en directe. L'únic aparell era una ràdio, el senyal de la qual van fer que arribés a Girona a través de Victor Goonetilleke, d'Sri Lanka, que es comunicava amb radioaficionats d'Igualada i Llavaneres.
Mal temps
Finalment el 15 de setembre van arribar al camp base, van fer el ritual xerpa per demanar protecció als déus i cap amunt. El temps no va acompanyar i la tasca d'equipar els camps d'altitud es va allargar fins al 16 d'octubre. L'endemà, Ramon Estiu i Pep Permanyer van fer un primer atac al cim, els primers gironins que superen els 8.000 m, però feia massa vent i van haver de tornar al camp base. Estiu va tenir símptomes de congelació als peus i va haver de renunciar al següent intent. El 20 d'octubre hi va ha ver una mica de bon temps i va començar el segon atac. Permanyer i Hugas, els que es trobaven millor, es van instal·lar al camp IV el 23 d'octubre. L'endemà van fer la marxa al cim, i Hugas va haver de recular. Poc després, Permanyer i el xerpa van completar el projecte amb èxit.
A Girona, la repercussió va superar les expectatives. Els alpinistes van ser rebuts pel director general de l'esport, Josep Lluís Vilaseca; el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el cap territorial a Girona, Josep Micaló; el vicepresident de la Diputació, Miquel Callís, i l'alcalde, Joaquim Nadal, i centenars d'amics i gironins identificats amb l'expedició. Tot es va resumir en la dedicatòria que Hugas va fer del cim: “El nostre triomf és vostre, perquè ha estat gràcies al vostre ajut solidari i desinteressat que hem assolit el cim. Us el dediquem a vosaltres i al muntanyisme gironí i català.”
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.