El Tribunal Suprem de París talla les ales
Política esportiva. L'ens judicial desestima les pretensions de la federació catalana de rugbi de ser reconeguda internacionalment
El Tribunal Suprem de París ha desestimat les pretensions de la Federació Catalana de Rugbi (FCR) d'aconseguir el seu reconeixement internacional i ha avalat íntegrament la sentència dictada el 10 de setembre del 2010 per la Cort d'Apel·lació de París. La federació catalana estudiarà ara la possibilitat de portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, segons va confirmar ahir el seu president, Ignasi Planas, a aquest diari.
La FCR justifica el seu dret a ser reconeguda pel fet d'haver estat un dels 13 membres fundadors de la Federació Internacional de Rugbi (FIRA), segons consta en l'acta de constitució a París el 2 de gener de 1934. Les dues sentències, però, consideren que la federació catalana actual és una entitat nova constituïda el1983 i sense identitat jurídica amb la fundada el 1922, en comptes de la recuperació d'una entitat prèvia suspesa temporalment durant l'època franquista.
El cert, però, és que la FCR no va deixar mai d'existir i de tenir un president, malgrat que el seu paper fos de mera delegació territorial. “Hem tingut presidents des del 1922 de manera ininterrompuda i jo en sóc l'últim. La FCR no va desaparèixer mai, només va ser relegada a una mera delegació de la federació espanyola”, assegura Planas.
Es dóna el cas, fins i tot, que la federació catalana va assistir a reunions de la FIRA en ple franquisme perquè, d'aquesta manera, la federació espanyola s'assegurava dos vots.
Vulneració de drets
La FCR va conèixer la sentència del Suprem francès dijous a última hora, i ara estudiarà quines vies obrirà per continuar lluitant pel seu reconeixement. Els propers dies convocarà una reunió amb la secretaria general de l'Esport (SGE) i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que sempre han donat el seu suport a la federació catalana, per establir l'estratègia a seguir.
Una de les poques vies per explorar és el de presentar un recurs al Tribunal d'Estrasburg abans de sis mesos, com explica Ignasi Planas: “Aquesta sentència vulnera els nostres drets fonamentals, ja que ens mata com a entitat i ens nega la nostra pròpia història. Creiem que un tribunal de drets humans pot entendre millor aquest cas que un tribunal civil.” Planas és conscient que una sentència favorable potser no tindria gaires efectes esportius, ja que continuarien tenint la FIRA i la federació espanyol en contra, però considera que seria de justícia històrica: “Sindicats, partits polítics i altres entitats han recuperat la seva vigència, la seva història i el seu patrimoni. Per què se'ns nega a nosaltres?” El president té clar que la normalització del rugbi català depèn de la independència: “Això, però, ja no em correspon a mi