Classificacions
Ara sí, Wiggins-Froome
Els dos Sky ja lideren la general després que el britànic nascut a Nairobi defensés i arribés a deixar enrere el mallot groc
Rolland s'apunta l'etapa en què Evans, el gran perdedor ahir, i Nibali ataquen Wiggins
El petit descans que hi ha en l'ascensió a La Toussuire, de primera categoria i que servia per tancar l'etapa reina després de superar dos ports de categoria especial com són La Madeleine i la Croix de Fer, i un altre de segona –Molland–, va ser l'escenari d'una de les imatges que marcarà el 99è Tour i que passarà a formar part de la història del ciclisme. Faltaven quatre quilòmetres per a l'arribada, i Christopher Froome era l'última unitat de la bateria amb la qual Bradley Wiggins havia sobreviscut i superat els atacs de Cadel Evans, primer, i Vincenzo Nibali, després, a banda de l'escapada del dia o altres patums com ara Jurgen van den Broeck. El britànic nascut a Nairobi (26 anys) havia tingut un moment de debilitat i havia deixat el seu cap de files (32) sol davant el perill i amb l'italià al davant. Un sol moment. Però Froome, que ja va passar al davant de Wiggins en l'última edició de la Vuelta, i que es va apuntar la victòria dissabte passat en el primer contacte real amb la muntanya mentre Wiggo es quedava a la roda de Cadel Evans, es va refer i va tornar a enllaçar per tornar a marcar el ritme. Froome neutralitza Nibali, i se'n va (!) Uns segons d'incertesa... Serà capaç? Però de seguida van arribar-li les ordres des de l'auricular, per part del director de l'equip, Dave Brailsford, a qui ja se li ha girat feina a la seva pròpia casa. Però no va acabar aquí la cosa, perquè en l'arribada i mentre el grupet dels dos líders anava neutralitzant escapats, Froome va tornar a arrencar i va acabar agafant un avantatge de dos segons al mallot groc. Ara sí, el duel està servit. I només falta veure com es resol. Un duel que recorda el del 1985 entre Greg LeMond i Bernard Hinault.
Doblet d'Europcar
Si abans-d'ahir va ser Thomas Voeckler, ahir la glòria es va quedar a l'equip francès de l'Europcar per mitjà de Pierre Rolland. El francès va ser l'únic supervivent d'una fuga que va arribar a tenir trenta corredors al començament. L'Sky va anar controlant el ritme amb tots els seus homes, fins i tot amb Mark Cavendish. Liquigas va col·locar dos homes a davant del grup perquè Nibali hi pogués enllaçar en el descens a la Madeleine, però Nibali no va poder atacar en primera instància degut a uns problemes mecànics. Sí que ho va fer Cadel Evans. I per un cop que ho va fer, li va sortir malament la jugada, perquè quan va connectar amb el seu company Tejay van Garderen va aconseguir 20 segons. Però el jove va haver d'adaptar tant el ritme a les forces del guanyador de l'any passat que el grup de Wiggins els acabaria neutralitzant. Valverde i Zubeldia havien sucumbit, i de Mentxov no se'n va saber pràcticament res. Michael Rogers i Richie Porte eren els que ja marcaven la pauta, a l'inici de l'ascens a La Toussuire, després que Rolland anés per terra en l'últim descens intentant esquivar Robert Kiserlovski. Evans s'arrossegava, Brajkovic, Van den Broek i Pinot marxaven i Nibali tornava a intentar-ho, en el primer moviment de la famosa seqüència que acabaria amb el moment més transcendental de la història recent. Perquè llavors el grup ja era de cinc, amb Froome i Wiggins, Frank Schlek i Van Garderen estirant Evans. Van ser moments de molt desgast, en la primera part del port. Tant, que Froome va cedir. És clar que Wiggo no era capaç d'imposar un ritme exigent, i després de prendre's uns moments el ciclista va tornar a situar-se al davant per neutralitzar Nibali, i protagonitzar el primer dels dos atacs al seu cap de files, els segon ja amb Rolland assaborint la glòria del vencedor.
Di Gregorio, acusat per la fiscalia
Rémi Di Gregorio (Cofidis), detingut dimarts, va ser acusat per la fiscalia de Marsella de posseir una substància prohibida sense tenir-ne una justificació mèdica, segons va revelar el fiscal Jaques Dallest al diari L'Équipe. El fiscal encarregat del cas també va afirmar que no es tracta d'un cas en què hi hagi la implicació de tot un equip, tot i que sí que hi ha un altre acusat: un naturòpata de 75 anys que hauria reconegut haver practicat injeccions d'ozó i transfusions de sang per enriquir-les amb la substància i tornar-les al ciclista. “Perseguim pràctiques mèdiques o paramèdiques prohibides. No tenim un producte dopant, perseguim pràctiques dopants”, deia Dallest. El naturòpata, condemnat el 2008 per un cas semblant i a qui van trobar 26.000 euros al seu domicili, podria ser condemnat a cinc anys de presó.