L'etern debat

La línia on es coronava el Coll de Peguera amb la seva bicicleta sense roda posterior i esperant que arribés algun BMC perquè li deixés la seva; mentrestant, l'australià mirava endavant maleint, segurament, el seu company d'equip i líder de la classificació de joves, Tejay Van Garderen, que es va mantenir en el grup dels favorits. Arriba Amaël Moinard (BMC), també amb la roda del darrere punxada... Quanta fatalitat junta. Però és que després de perdre dos minuts a dalt de l'últim port del primer dia als Pirineus, a Evans se li va punxar la roda del davant; també se li va punxar a Bradley Wiggins, però va tenir més sort i va ser a la baixada i amb el cotxe de l'Sky relativament a prop –el mallot groc va poder canviar de bicicleta, directament–. Jean-François Pescheux, director tècnic del Tour, va confirmar minuts després de l'arribada que hi havia hagut un sabotatge i que en les últimes rampes de Peguera algú havia llançat xinxetes. Les conseqüències, 30 punxades en un grup de 50 i la caiguda de Robert Kiserlovski –l'Astana va haver d'abandonar–. Però la confusió ja s'havia apoderat del pilot on circulaven els favorits –s'havien trobat pluja, també–. Wiggins, amb Evans 4t a la general a més de 3 minuts, va fer parar el grup. Sí, l'etern debat sobre si enmig d'una cursa s'ha d'esperar el rival. L'únic de saltar endavant sense fer cas de l'aturada va ser Pierre Rolland (Europcar), 9è a la general. I és clar, Lotto i Liquigas veien amenaçats els llocs de Van den Broeck i Nibali. L'esbroncada col·lectiva de tot el BMC a un cotxe de Liquigas quan estaven enllaçant Evans amb el pilot va ser monumental. La mateixa organització del Tour va demanar que els favorits anessin junts fins al final perquè el sabotatge no influís en la general.