Curses de muntanya
Un pastisser atípic
Xavi Marina combina la professió amb curses de llarga distància. L'última, entre Jerusalem i Tel-Aviv, la va guanyar
És també l'organitzador de la Costa Brava Xtrem Running
Marina va començar als 17 anys i amb 21 ja va acabar l'Ironman de Lanzarote
El blanenc ha completat les curses de resistència més importants del món
De Jerusalem a Tel-Aviv. 125 quilòmetres i 6.100 metres de desnivell acumulat. És l'última prova d'ultrafons en què ha participat Xavi Marina (Blanes, 34 anys), i no només la va completar sinó que en va ser el guanyador, amb un temps de 15h01:01. “Vaig començar més o menys als 17 anys; com que era pastisser ningú podia entrenar en els horaris en què ho feia jo, i els caps de setmana no podia anar a les curses. Vaig començar a córrer sol i vaig veure que ho feia bé”, explica Marina sobre els seus inicis. Ara, després de mitja vida fent esport, recorda la seva trajectòria: “Després vaig passar al triatló, amb els amics i per no córrer tan sol, i vam fer el Club Triatló Blanes, i va ser quan vaig fer l'Ironman de Lanzarote, que és considerat el més dur del món i ja el vaig fer amb 21 anyets”, recorda Marina, pastisser de professió però de perfil atípic. I hi afegeix: “En veure que m'entrenava bé vaig començar a fer proves d'ultrafons. M'entrenava per dues curses a l'any, i m'entrenava en solitari; per exemple, vaig fer la Marató de Sables.” Després va completar altres proves com ara Carros de Foc, Cavalls de Vent, Himalayan 100 mile Stage Race, 100 km Spiridon Catalan, Jungle Marathon (Brasil) o Ultra Trail Atlas Toubkal (Marroc). I aquest 2013 la Transgrancanaria i la Sport Ultra Jerusalem to the Sea, la setmana passada.
Cada 10 quilòmetres
No és cap secret que en la llarga distància és imprescindible fragmentar els objectius. Marina apunta el seu sistema: “De tècnica, cadascú té la seva. Jo tinc molt clar que en una cursa has d'anar menjant per acabar-la en condicions. 10 o 20 km encara, però en 125 has de regular molt la ingesta d'aliments. Faig sempre de 10 en 10 i en funció dels avituallaments que hi ha a les curses. En aquesta eren una mica pobres i sí que havia de dur més coses. Entrenant-me ni bec ni menjo res, però a les curses sí que vaig a pinyó fix perquè no decaiguin les forces. A més, un error en la senyalització va fer que just quan havia fet 100 quilòmetres, en un control, sabés que li'n faltaven 32 per a la meta. “En aquestes curses, en el quilòmetre 40-50 ja estàs cansat. Després tires d'il·lusió i de ganes i quan tot això va a més encara et motives més. La distància et fa embogir, però també et pot passar al revés. Sabia que a les males me'n quedaven 30, i quan em van donar un parell de notícies bones el meu cos va començar a reaccionar. Deu quilòmetres més endavant, en què hauria d'haver estat més cansat, va ser al revés”, recorda el blanenc, que, a més, quan va creuar la línia d'arribada va saber que no era segon sinó primer i guanyador: “Va ser increïble.”
El camí de ronda
“El 2008 em vaig inscriure en una cursa a Namíbia, i per entrenar-me havia de fer molts quilòmetres. Vaig sentir a parlar del camí de ronda i vaig començar a tirar de Blanes cap amunt. Veia que era un camí que estava molt bé i vaig començar a publicar un entrenament per internet obert a qui volgués. S'hi apuntava gent de diferents nivells, i al final vaig veure que es podia fer una bona cursa.” Aquest és l'origen de la Costa Brava Xtrem Running, la cursa per etapes de la qual es disputarà la cinquena edició del 10 al 12 del mes que ve.