La història d'amor del Garmin amb Girona ja dura set anys
Daniel martin El ciclista irlandès de l'equip dels EUA, vencedor de la Volta a Catalunya, reivindica la capitalitat de Girona en el ciclisme internacional i mostra la seva pròpia integració parlant català i defensant el dret a decidir
“Estic enamorat d'aquesta ciutat i també de Catalunya. No em puc imaginar marxar a un altre lloc.” És el que explica l'irlandès Dan Martin, una de les grans figures de l'equip professional de ciclisme dels Estats Units, Garmin, el novè del món segons l'actual rànquing de la Unió Ciclista Internacional i que té tota la seva estructura a Girona des del 2006. Martin s'ha fet famós en els últims mesos no només pels seus èxits esportius –va guanyar la Volta a Catalunya–, sinó per la seva integració natural a la ciutat i al país. Després de cinc anys a Girona no només parla català, sinó que defensa el nostre dret a decidir: “No sóc un gran expert en aquest debat, però puc entendre aquesta reivindicació, com a Escòcia.” Martin, que viu al Barri Vell, s'entrena cada dia per totes les comarques gironines. “La meva ruta preferida és la de Sant Feliu a Tossa, però el paisatge del Pirineu també és impactant.”
Però aquest ciclista emergent –nebot del llegendari Stephen Roche– només és una de les peces de l'engranatge del Garmin, ara patrocinat per la multinacional Sharp. L'equip, ideat per l'antic ciclista Jonathan Vaughters i per l'escocès David Millar, dissenya tota la temporada des de les comarques gironines. Això vol dir conductors, mecànics, massatgistes, directors esportius, metges i advocats que treballen per a un projecte que també ha fet de la lluita contra el dopatge una de les grans prioritats. “El ciclisme ha tombat per bé; e nosaltres formem part de la generació que està canviant aquest esport”, assenyala el ciclista.
El Garmin lluita contra la imatge que en alguns sectors encara tenen de Girona per culpa de Lance Armstrong, que durant cinc anys va viure a la ciutat amb alguns dels seus còmplices en el sistema de dopatge més sofisticat de la història moderna, segons va denunciar l'Agència Antidopatge dels Estats Units. De fet, la investigació a Girona, a Catalunya i a Espanya sobre aquells fets encara continua.
La majoria dels ciclistes només s'instal·len a Girona durant la temporada ciclista, però Martin s'ha convertit en un ambaixador improvisat de la ciutat i tot el territori per a un munt de professionals del ciclisme: “Les raons que han fet que la ciutat i el seu entorn siguin la capital internacional dels ciclistes anglosaxons són bàsicament dues: la primera és l'ampli ventall de coses positives que té la ciutat, com ara les carreteres per entrenar-se, el bon temps, molt bons restaurants i bon accés als aeroports de Girona i Barcelona. La segona, l'efecte mirall. Tinc amics que s'hi han traslladat perquè m'han visitat i n'han quedat entusiasmats, però també perquè havien d'escollir un lloc per viure a Europa i, per ells, és millor viure rodejats de ciclistes que parlen anglès que no pas un altre idioma que desconeguin. Som una gran família i ens ajudem els uns als altres.”
La gran afició de Martin a Girona és la gastronomia: “El que m'agrada és menjar i beure, i sempre descobreixo un lloc o un altre on no he estat mai. Em puc passar unes quantes hores en un restaurant o cafeteria, encara que només sigui per esmorzar.”
Hesjedal, un vencedor del Giro homenatjat per l'Ajuntament
Entre el grapat de membres del Garmin que conviuen en apartaments i diversos domicilis de les comarques gironines, un dels més rellevants és el canadenc Ryder Hesjedal, que va saltar definitivament a la fama amb la victòria de l'any passat al Giro d'Itàlia després d'un duel antològic amb el català de Parets del Vallès Joaquim Rodríguez. Hesjedal, que s'instal·la a Girona durant els mesos que dura la temporada europea –com feia Lance Armstrong–, va ser fins i tot homenatjat per l'Ajuntament de la ciutat després de la victòria a Itàlia. Un dels principals responsables tècnics de l'equip, que va començar com un projecte molt modest d'un mecenes dels EUA, és el danès Johny Weltz, que es va traslladar a viure a la Garrotxa als anys noranta gràcies a l'amistat que l'unia amb l'olotí Pere Muñoz, una de les llegendes del ciclisme gironí. Weltz també va convèncer Armstrong que el millor lloc d'Europa per entrenar-se era Girona, sobretot si volia fer servir el seu jet privat en un aeroport proper a un nucli urbà. Molts altres ciclistes de l'equip d'Armstrong van seguir l'exemple del seu líder.
