“No tinc esperit de líder, ho he estat sense voler-ho”

Sempre m'ha agradat molt la cuina en general, però des de l'any 1999, en què vaig descobrir el sushi, m'hi vaig enganxar. Quan sortia sempre volia anar a un restaurant japonès i vaig pensar que si un dia podia m'agradaria obrir-ne un. L'oportunitat va arribar quan vaig trobar el soci adequat, que em garanteix la màxima qualitat. I aquí estem.

Continua. Intento aprendre de totes les oportunitats que apareixen i treure'n coses bones. De moment em dedico a això, i també ajudo les noies de la selecció olímpica com a assessora artística.

No, no. No tinc esperit de líder. En la meva carrera de nedadora he estat líder sense voler-ho. Per mèrits, més que per caràcter. Si el meu nom ha sobresortit ha estat per motius esportius. No sé manar. Sóc tranquil·la i m'adapto bé a les ordres. No sóc d'imposar la meva voluntat ni d'aixecar la veu.

No, però s'ha de tenir capacitat de portar un grup, de marcar pautes, i jo sóc força tova. També amb els meus dos fills, Nil i Joe. Sempre claudico quan volen alguna cosa!

La vaig acceptar quan era jove i tenia un objectiu clar. Ella s'adaptava a mi, jo a ella... Hi havia moments durs, però era el que tocava. Vam créixer juntes! El que no vaig admetre va ser el seu canvi d'actitud quan vaig tornar després de ser mare, tot i que puc entendre les seves raons. Estava incòmoda, notava que ella no volia que jo fos allà i vaig pensar que no havia de suportar-ho més. Tenia altres coses a la vida, i ho vaig deixar córrer.

Perquè les noies estaven a punt d'anar als Jocs Olímpics de Londres i jo no volia ser protagonista de res.

Em va sorprendre molt. Jo intentava explicar la diferència entre les egípcies, que queden les últimes, i les russes, que són les primeres. Totes són molt bones i per això insistia en els detalls: no estiren prou la cama, la música és fluixa... Potser també vaig ser molt seca perquè no tenia gens d'experiència. Però vaig aprendre dels errors...

No, no m'ofego [riu]. Quan estàs acostumat a entrenar saps que això implica treballar moltes hores, sacrificis, superar els teus límits i ser molt forta de caràcter. Això després t'ajuda en la vida en general.

Si ho diuen segurament és perquè els va passar, però jo vaig viure altres coses. Cada noia és un món.

Havíem d'estar juntes en una vela i al final no vam coincidir no sé perquè. Ho vaig agrair. Vam coincidir a l'esmorzar col·lectiu d'escriptors però no ens vam creuar. Si ho haguéssim fet, ens hauríem saludat.

Sí que ho van fer, els de Splash!, d'Antena 3 TV. Però ja estava embarassada i no podia! Ja tenia problemes fins i tot per rodar el programa de màgia que he fet.

Quan m'ho van proposar no se sabia encara. No crec que ho hagués acceptat. No busco el morbo.

És que tinc una relació molt natural amb el meu cos. M'agrada i no sóc pudorosa. Només ho faig en platges amagades, però això no és garantia de res. L'any passat érem tres persones en una cala i em van enxampar de nou! El que em va saber greu el 2008 va ser ocupar la portada d'Interviú com si hagués cobrat. M'enfurisma que es faci negoci amb la teva intimitat!