Final “catalana”

El mite de Rafa Nadal es va allargar ahir encara més a la central de Roland Garros amb un triomf històric en la primera semifinal contra l'incommensurable Novak Djokovic, que va fer trontollar l'hegemonia del manacorí a la terra de París però que es va acabar agenollant. Nadal jugarà la final contra David Ferrer, que va superar el francès Jo-Wilfried Tsonga per 3-0 i no ha perdut cap set en el torneig. El xabià va accedir per primer cop en la seva carrera a una final de Grand Slam. Serà la tercera final en català després dels duels Moyà-Corretja (1998) i Costa-Ferrero (2002).

L'heptacampió Nadal es va aferrar a la seva argila predilecta i va resultar vencedor d'un duel tan interminable com excels i carregat d'èpica. Les alegries i les decepcions, les misèries i les ofuscacions, el caràcter i els ressorgiments dels dos tennistes irrepetibles es van condensar en un gran espectacle de 4 hores i 37 minuts de lluita aferrissada i sense treva resolta per 6-4, 3-6, 6-1, 6-7 (3) i 9-7 a favor de Nadal en una de les grans semifinals de Grand Slam de l'època moderna. El manacorí va tenir el peu al coll del seu homòleg en el quart set quan va estar a només dos punts de la victòria i el va deixar reviure. Djokovic, per la seva banda, va tenir contra les cordes el balear en el cinquè set però tampoc no va trobar la fórmula. Nadal va sumar el triomf 58è a París i iguala el mític Guillermo Vilas.

Tot i que Djokovic es va adjudicar el primer joc en blanc, Nadal, a poc a poc, va entrar de ple en el partit. Tots dos es van mantenir ferms amb el seu servei fins que Djokovic, ben pressionat pel manacorí, va presentar la primera escletxa en el setè joc. Nadal va segellar la tercera pilota de trencament seguida amb una dreta paral·lela i va agafar un avantatge que va ser prou sòlid (6-4).

Quan semblava que el defensor del títol encarrilava la segona mànega amb un trencament en el cinquè joc (2-3), però, el balcànic va fer un cop d'efecte. Li va tornar el break i va tornar a furgar en la ferida dos jocs més tard (3-5). Djokovic havia decidit deixar de fer un joc més contemplatiu i buscar les línies amb més riscos, conscient que l'intercanvi de cops el perjudicava i el perjudicaria encara més a mesura que el partit anés avançant. El pas endavant del balcànic, preparant molt bé els cops amb el seu revés prodigiós, va suposar un abans i un després (3-6).

Nadal va començar amb molta empenta la tercera mànega. El 2-0, amb un revés creuat protestat per Djokovic, que considerava que potser havia lliscat sobre la ratlla, va suposar el primer trencament favorable al manacorí en aquest segment. Amb el segon break en contra (4-0), Djokovic va signar un armistici provisional i va optar per evitar desgast innecessari. Va jugar només amb cops guanyadors i deixades, per no córrer més del compte, fins al punt de semblar lesionat. Mentalment ofuscat pel resultat parcial contrari i coneixedor de la consistència física del seu oponent, Nole es va agafar un respir. En la quarta mànega, Nadal va trencar de nou el servei del seu rival, que s'hi va regirar també de seguida. Amb 5-6, l'illenc va tenir l'oportunitat de segellar el partit amb el servei, però el serbi va saber jugar amb una gran mestria. Amb 6-6, Djokovic va jugar un tie-break que va vorejar la perfecció i va forçar la cinquena mànega. A més, va prolongar el seu estat de gràcia trencant el servei de Nadal tot just en el primer joc i guanyant el seu (0-2). L'actual campió estava ferit i cada vegada tenia més problemes per guanyar el servei, circumstància que el serbi no va aprofitar. Nadal va anar trampejant com va poder fins que en el vuitè joc va revifar amb un break que al cap i a la fi seria definitiu (4-4). Amb 6-5 a favor, va estar a dues pilotes de la victòria, que va obtenir finalment per 9-7.

Ferrer, per la seva banda, va esbandir Tsonga per 6-1, 7-6 (3) i 6-3, segurament amb menys dificultats de les previsibles. La seva qualitat en les restades i la concentració que mai no va perdre van ofuscar el seu rival. El de Xàbia va ser un vendaval en el primer parcial (6-1). La dinàmica, però, es va capgirar en el segon set (0-3) quan la mànega es va tornar esquizofrènica i Ferrer es va anotar quatre jocs consecutius (3-4). Amb 5-4, el francès va malbaratar una pilota de set i, amb 6-6, el de Xàbia va ser molt superior en el tie-break (7-3), en el qual es va avançar per 6-1 mentre el gal lamentava l'oportunitat desaprofitada.