L'actual president del comitè d'estil lliure de la Federació Espanyola de Piragüisme, Joaquim Fontané, és l'element clau en l'eclosió del piragüisme al Gironès. Exatleta (rècord gironí vigent de triple salt), llicenciat en INEF, va provar-ho primer quan estudiava, a l'estany de Banyoles, i més tard, cap el 1995, sota el guiatge de l'exolímpic argentí Atilio Vásquez, va fer les primeres baixades pel riu, una activitat que es va repetir i que va crear el primer nucli engendrador. Saltenc, dels de tota la vida, Fontané és d'aquells que, des de ben petit, deia «te» per referir-se a riu que neix més amunt de Setcases i mor a la Gola, marca gairebé genètica que descobria unívocament un saltenc enmig de qualsevol garbuix dialectològic.

El Salt Ter va constituir-se a final del 1996, malgrat que el gran impuls es va produir quatre anys més tard, quan va començar a funcionar l'escola de piragüisme. «Va ser el punt d'inflexió de tot plegat. L'escola va fer que el club no es morís i creixés. Vénen mares i pares i crees xarxa social.»

Actualment el Salt Ter té 130 socis i manté una activitat molt gran. «La clau ha estat haver sabut compaginar correctament l'activitat lúdica amb la de formació i competitiva. Fem moltes sortides socials. Tenim un nucli d'unes 60 persones molt actives, i el millor de tot és que tenim gent d'arreu, de Vic, de Màlaga i de Tarragona. El piragüisme és un esport individual i en el club aglutinem tots els interessos individuals.»

Catalunya té diversos nuclis forts pel que fa a aigües braves. Bàsicament el Cadí, a la Seu d'Urgell, aglutina l'eslàlom, sense oblidar el nucli natural de Sort. Salt en els darrers cinc anys ha passat a ser el focus de difusió de l'estil lliure, nucli capdavanter també a escala estatal. En aigües tranquil·les, els focus de difusió s'han de buscar bàsicament a l'estany de Banyoles i a Castelldefels.

L'estil lliure té ara mateix en l'àmbit estatal un nucli difusor al País Basc, amb dos clubs capdavanters, l'Atlètic Sant Sebastià i el Reial Club Nàutic Sant Sebastià i, un altre a la zona d'Aragó, amb el Baix Cinca i el Kaiac Pirineo. A Galícia hi havia hagut fa uns deu anys un grup potent, però ara mateix està en fase de recessió.

Salt és ara, objectivament, el centre de referència de l'estil lliure. Cap al Gironès s'han emportat els últims quatre campionats estatals i copes d'Espanya. L'activitat competitiva anual en l'estil lliure passa per les tres cites de copa Catalana i les quatre de copa d'Espanya, centrats en els mesos de març i juny, amb un moment culminant que sol ser l'última cita de la copa d'Espanya, prova única puntuable com a campionat d'Espanya. Els campionats d'Europa i del món tenen caràcter bianual de manera alternativa.