El taekwondo empordanès i gironí viu un moment únic amb la irrupció dels joves talents Joel González i Javier Marrón, que han tornat cap a casa des de Dinamarca amb dues medalles a la butxaca aconseguides en un mundial absolut d'un esport olímpic. El joveníssim González, sorgit d'un modest gimnàs de Vilafant, encara no ha assumit que a partir d'ara és un dels grans referents d'aquesta disciplina en l'àmbit mundial.
—Amb només 20 anys, com se sent un esportista al matí quan s'aixeca sabent que és campió mundial?
—«Estic assumint el títol i quan hi penso de veritat em quedo sense paraules, perquè no m'ho esperava de cap manera.»
—Vau planificar una estratègia concreta en la final contra el mexicà Damián Villa?
—«La idea era anar a buscar-lo des del principi. Em vaig posar al davant des del principi i això em va ajudar molt.»
—Que un nouvingut s'emporti la medalla d'or potser es pot explicar perquè hi havia moltes baixes?
—«Tots els grans de la categoria hi eren. Només faltava el campió olímpic, el mexicà Guillermo Pérez, però no es va classificar perquè va ser, precisament, Damián Villa qui el va eliminar en el campionat del seu país.»
—El sorteig dels emparellaments també el devia afavorir?
—«En principi, el camí cap a la final havia de ser, i sempre ho és, molt dur. El subcampió olímpic, el cubà Yulis Gabriel Mercedes, va caure en la segona eliminatòria i el campió d'Europa, en la primera. Això em va afavorir; però aquest títol no és fruit de la fortuna, sinó de molts anys de treball. Així sí que ho tinc clar.»
—Costarà ara trobar nous reptes?
—«Tot i que m'està costant molt assimilar que sóc el campió, una cosa sí que la tinc clara, que no renunciaré cada temporada a trobar nous al·licients. Aquest any, des de la concentració que vam fer a l'agost tots els lluitadors, hem treballat de valent i ho continuarem fent.»
—I a l'horitzó hi ha els Jocs de Londres i tot el que comporten.
—«El meu pes és olímpic i això em dóna moltes esperances, però encara falta molt.»
—Com ha estat la rebuda dels amics i familiars a Vilafant?
—«Aquí tothom al·lucina que sigui campió del món, però el que més m'ha emocionat és que avui he anat a veure els meus avis i s'han posat a plorar.»
—I la medalla on la guarda?
—«L'he portada al meu club, el Tae Sport, perquè si he arribat on sóc és gràcies als que el van aixecar. Si la mainada veu que d'aquí pot sorgir un campió del món, potser s'hi apuntaran.»
—L'entrenador que l'ha seguit des de petit va poder ser a Copenhaguen?
—«Sí, tot i que ara estic al CAR ell sempre continuarà sent el meu entrenador. És qui millor em coneix i el meu principal punt de suport en les grans competicions.»
—S'ha guanyat unes merescudes vacances després d'un any excepcional...
—«De fet, només tinc un parell de setmanes lliures, m'he compromès amb la federació a disputar l'europeu sub-21, que es farà a Vigo al novembre.»
—I no hi haurà cap festa?
—«Vam tornar de seguida a Madrid i Lissavetzky ens va felicitar per la nostra actuació. Ja m'està bé.»
entRevista a Joel González.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.