a l'alça

Messi aMB L'Unicef. Messi posava per a una foto mundial: el Barça i el seu millor jugador units a l'Unicef. A 620 quilòmetres, Cristiano havia d'anul·lar un anunci amb una marca de refrescos per no enfurismar el seu club després de l'eliminació d'Europa. Beckham no ho hauria permès. La diferència és clara: tots dos guanyen molts caler i són molt bons, però el blaugrana pertany a una família que té molta classe.

Si Joan Laporta entrés en el concert electoral barcelonista, algú creu que no guanyaria? Cal fer un exercici sense la intoxicació que pugui brollar per l'actuació del president barcelonista el darrer any. Cal fer-ho, perquè si Laporta tingués l'opció d'optar a la reelecció, no l'hauríem vist tan actiu políticament, menys frontal en alguns escenaris i, sobretot, més recollidet. Per tant, molts haurien pensat que després de la moció de censura, Laporta va saber interpretar l'avís i, després de fer el Barça més reeixit de la història, també va saber ocupar un lloc discret en l'escena barcelonista. Però com que Laporta no pot ser reelegit, està certament descontrolat. És així, i aquest fet genera cert rebuig en una part important del barcelonisme, especialment en aquella que vol fer que se senti la crítica contra Laporta. Per tant, si Laporta pogués optar a la reelecció, crec que hi hauria opció de robar-li la presidència, igual que quan Josep Lluís Núñez optava al mandat següent. El soci del Barça és conservador de mena i, si les coses es fan mitjanament bé i hi ha la sensació de pau i estabilitat, la bossa de vots captius es perllonga en el temps

L'escenari en què ens trobem és diferent. Malgrat això, si en el pitjor dels entrebancs del laportisme, quan va ser sotmès a la moció de censura, aquest moviment de suport al president va reunir 14.871 incondicionals per ajudar-lo a no perdre la presidència, no és inapropiat considerar que molta gent, que no tothom, tingui en alta estima el que ha fet el mandatari barcelonista.

D'aquesta manera, s'estén llavors que en l'escena preelectoral el laportisme tingui un pes més que notable i que pugui donar molta força a la precandidatura que el vulgui explotar. És aquí on apareix el vicepresident que estima Laporta, Alfons Godall, i els moviments que ja ha fet Ferran Soriano per calibrar com apareix en l'escena i si ho fa associant-se. És llavors pertinent preguntar-se si la suma de Godall més Soriano té la mateixa força que a l'inrevés. Si observem el primer sumatori, entenem que el laportisme que representa Godall es retroba amb un vell conegut al qual considera una opció que suma. En l'altra part de l'equació, es pot interpretat que si la unió la lidera Soriano, és aquest qui recull un bocí del laportisme. La cosa és molt diferent, oi?

Per tant, més valdria esperar a veure com es negocia aquest batibull en comptes de donar per fet que les coses són així perquè sí, com quan s'avança un resultat de futbol abans que obrin el camp.

de baixada

Florentino l'intocable. Els mitjans de Madrid van permetre que en les eleccions a la presidència madridista no s'hagués de debatre res. Van empènyer tots Florentino cap a la presidència. Ara, en el fracàs, ningú el pot venir a buscar. Ha fet el que als madridistes els agrada: ser el rei dels arrogants. Així, per ara, els pals sempre acabaran en el tècnic. Mentre aquest model continuï dempeus, celebrarem les seves derrotes.