En espera de la resposta d'avui contra l'Stuttgart, no és possible ja dissimular una realitat: el Barça enfila la recta decisiva del curs a certa distància de la seva millor versió, lluny de la producció habitual i absolutament entregat a la màgia de Leo Messi, l'únic futbolista de camp que es mou al nivell exigible a les portes de les grans cites de l'any. Sí, és veritat, un Messi a tot drap ja és molt. I amb l'argentí estirant de l'equip, sempre queda una possibilitat de vèncer. No hi ha cap registre desconegut per a La Pulga. Toca, conserva, refreda, arrenca, condueix, dribla, passa i goleja. Quan el vent bufa en contra, ningú com ell per aguantar el Barça, que diposita als peus del geni l'última paraula sobre el rectangle. Però creure que només amb Messi, per més gran que sigui, el Barça en tindrà prou per resoldre els objectius, és viure quasi a tocar de l'engany. Per rebentar la lliga al Bernabéu i competir contra les referències a Europa, Guardiola necessitarà moltes més coses que el talent del millor jugador del planeta. Messi ha firmat els últims sis gols del Barça i dels últims cinc, en quatre ha operat en l'origen i el desenllaç de les jugades, la qual cosa revela a la vegada les dificultats que, en el joc col·lectiu, està mostrant l'equip per generar el volum ofensiu al qual ens té acostumats. En atac, a Almeria i contra el València, a Messi se l'ha vist sol contra el món, no li ha estat fàcil trobar aliances i ha aparegut gairebé com l'únic recurs creïble per fer gol. Necessitarà Henry, com ja es va veure diumenge, i que Ibrahimovic faci un pas endavant, perquè de l'últim compromís queda la sensació que Bojan i Pedro, ara com ara, no donen a la primera línia el pes futbolístic necessari per afrontar amb garanties els partits d'alt risc. Donar ajuda a Messi, recuperar Xavi i Iniesta –sobretot– i refer la continuïtat en la intensitat i l'agressivitat són punts bàsics. Europa no perdonarà una primera part com la de diumenge. I la lliga, potser tampoc.