Fa com aquell qui diu quatre dies que aquesta directiva que dimarts no permetrà que els periodistes entrin a la històrica junta extraordinària d'accionistes del Girona va utilitzar els mitjans de comunicació perquè propaguessin als quatre vents que si no es cobria el capital social, això s'enfonsava. I no van tenir cap problema ni cap vergonya, quan no tenien gens clar si se'n sortirien, a convocar dues i tres rodes de premsa en una setmana per dir exactament el mateix. Aleshores, necessitaven la premsa i necessitaven l'aficionat. Els primers, per fer d'altaveu i amplificar el missatge que venia el llop. Els segons, perquè es rasquessin la butxaca amb la compra d'una acció (500 euros) que tampoc els donarà dret, si no s'organitzen, a ser dimarts a la junta on es crearà el nou consell d'administració. Ara, ja no necessiten ni els uns ni els altres. Com menys gent hi hagi dimarts, millor. Ja s'ho manegaran sols. Pel que es veu, la transparència no és un bon company de viatge després d'una setmana en què el club s'ha vist esquitxat de ple per l'embargament d'hisenda i per la revolta al vestidor pels impagaments. Què aconseguirà el club que no es pugui saber posteriorment no deixant entrar els mitjans? Encara són a la caixa –hi haurien de ser– els 3.200.000 euros de capital social o ja s'han fos? És possible que algun directiu que només havia comprat una acció o una quantitat petita aparegui, de sobte, amb un paquet de 100, 200 o 500? Els consellers seran professionals amb nòmina? I una última reflexió: amb els calés que entraven (ara ja aniran directament cap al fisc) de Mediapro, de les travesses, dels socis..., com és possible, més enllà de la esperpèntica gestió esportiva que s'ha fet (per cert, ni destitució ni dimissió), que un club que s'hauria de gestionar sense problemes estigui entrampat fins a les orelles?