Ja hi tornem. Divendres, gairebé un mes després de l'última jornada de primera divisió i tres setmanes després de la final de la lliga de campions, comença el mundial. Amb un munt de futbol per poder veure (si les televisions ens ho permeten) a totes hores, sempre es poden trobar al·licients en un mundial, tot i que difícilment assolirà el mateix grau d'emoció i passió que pot generar una competició de clubs. El Barça no pot jugar sempre i les lligues no es poden eternitzar. Amb l'excepció, és clar, de la segona divisió A. Aquesta sí que dura i dura. Haurà començat el mundial i encara quedaran un munt d'incògnites per resoldre a segona, competició que no s'acabarà fins al 20 de juny, quan algunes seleccions ja tindran un peu i mig fora del mundial. Com pot ser que s'allargui tant i que posi fi a la paciència fins i tot dels mateixos protagonistes?

També s'allarguen fins al 20 de juny les fases d'ascens, però això té mitja disculpa perquè amb les lligues regulars no n'hi ha prou. A segona A, l'obstacle és el nyap que s'arrossega encara des d'aquell estiu del 1995, amb els teòrics descensos administratius del Celta i el Sevilla, que van acabar repescats per pressions i mobilitzacions i van convertir la lliga en un invent de 22 equips. Insostenible, el model va durar dos anys a primera i es va traspassar després a segona. Per molts anys. O els 22 ja no feien tanta nosa a segona, o els que s'havien d'imposar no es van veure amb cor d'arreglar-ho. I els anys van passant. Alguna vegada, la federació ha insinuat que s'ho podria replantejar, però és una d'aquelles carpetes (com la lliga de filials) que hi ha sobre la taula i només van agafant pols. Tornar als 20 equips depèn també de la LFP, dels clubs, i els que s'hi troben no tenen gens de ganes de sortir de l'aparador. Amb aquest panorama, o hi ha una decisió ferma sense tremolor ni condicionants, o es mantindrà aquesta competició tan fatigant durant molts anys.

Però ni mantenir els 22 equips és prou excusa. Per què 42 jornades s'han de traduir en 42 setmanes, que és al cap i a la fi el que acaba extenuant els protagonistes? La solució és ben fàcil. Programar partits entre setmana, com es fa sovint a primera divisió, sobretot en temporades prèvies a competicions de seleccions. Al cap i a la fi, si tots volen formar part del club selecte de la LFP, si són tan professionals com els de primera i com que no juguen mai competicions internacionals, no costaria gens ni mica fer-los jugar entre setmana. S'estalviarien unes quantes setmanes de tensió, d'exigència, de pressió. I a partir de divendres, podrien veure el mundial escarxofats al sofà. O desconnectar del tot i no mirar ni un partit, que és una altra alternativa.