Divendres, 25 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Esports
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 7 comentaris Enviar un comentari
GENERAL DEMPEUS
MIQUEL ROCA

De la innocència a la independència

Malgrat que era 28 de desembre, no són innocents les 28.150 persones que ahir van ser a l'estadi Lluís Companys per veure el Catalunya-Hondures. Tornava a haver-hi motius per prendre's el partit com una manifestació més enllà de l'esport, que ara per ara és el sentit més profund i seriós que es pot donar als partits de la nostra selecció. És veritat que aquest model d'amistosos va tocar el seu sostre amb els dos plens del Camp Nou en els partits contra el Brasil, però també ho és que la gent, sigui molta o poca, estigui col·locada d'una manera que faci la sensació que n'hi ha més o menys, no deixa de passar-s'ho bé en els partits de Catalunya. Ahir, el so ambient festiu que se sentia a la graderia de Montjuïc es podria posar com a exemple del que tan sovint no és al camp del Barça, el teatre futbolístic més silenciós del món fins i tot quan l'obra que s'hi representa és la millor.

Que l'esperit de festa esportiva, cívica i participativa continua sent palpable és tan cert com que, en els dies previs i posteriors al tradicional partit de Nadal, és també tota una tradició alimentar un seguit de debats al voltant dels partits de la selecció catalana de futbol. Que si la data no és la millor, però sí l'única possible, que si l'horari farà que hi puguin anar més nens, però no els adults que els han d'acompanyar, que si aquest rival no té prou nivell per molt mundialista que fos l'estiu passat, que si Cruyff no diu ni «bon dia» en català, que si en el fons això es munta perquè la federació faci una mica de negoci, que si hi ha clubs que no deixen venir els jugadors, que si hi ha jugadors que no tenen compromís, o que si la selecció hauria de jugar menys a Barcelona i obrir-se més a altres ciutats amb estadis més petits i fàcils d'omplir.

Són debats estèrils no perquè no tinguin la seva raó de ser, sinó perquè neixen i moren tots ells en el mateix punt: això que fem és l'única cosa que podem fer i, si en algun moment sembla que anem de baixa, no és per cap qüestió formal o logística, que són les úniques que es posen sobre la taula, sinó perquè arriba un moment que, més enllà d'anar a veure un partit de futbol i entretenir-se, costa continuar lliurant-se als subterfugis, als succedanis, a l'haver de perseverar no en el camí, que aquest ja sabem des del primer dia que és llarg i difícil, sinó en el resignat destí de xocar sempre contra el mateix mur.

Si d'alguna cosa ha servit fins ara tot el moviment que en els últims tretze anys –va prendre volada a partir del Catalunya-Bulgària del 97 a Montjuïc– s'ha fet al voltant de les seleccions catalanes, és per poder explicar en carn pròpia que caminar no és el mateix que fer camí. Hem recollit mig milió de signatures, hem inventat partits i tornejos, hem sortit al carrer a manifestar-nos, hem omplert estadis i pavellons, hem estat autocrítics i reflexius quan no els hem omplert, hem estat expulsats d'alguna federació internacional que havíem fundat, hem aconseguit el reconeixement d'una vintena de federacions catalanes que no fan gaire soroll i, fins i tot, ens hem fet un lloc en una competició de Sud-amèrica. Tot aquest caminar, però, només ens ha permès recórrer la distància entre la nostra capacitat d'inventiva, digna d'elogi, i el mur on sempre s'acaba el curt però repetidíssim viatge. Fer camí de debò seria saltar-lo, aquest mur. I això només vol dir tenir estat propi, allò que arreu del món s'associa a existir o no com a país.

Potser és hora que el món de l'esport català deixi d'inventar i de fer tombs per no anar enlloc, i és hora de demanar que es posicioni en un debat que ja és al carrer però que encara no ha eliminat un camp d'ambigüitat prou extens perquè molts hi trobin refugi. En aquests moments, el que hauríem d'esperar d'una federació esportiva ja no és que ens organitzi de tant en tant un partit per anar passant, i sí que aquella federació sàpiga veure i explicar a la seva gent que molts dels problemes estructurals del dia a dia del seu esport i la supervivència econòmica de molts clubs també penja del gran debat que Catalunya ha d'afrontar avui millor que demà: serem estat o no serem res.

El Catalunya-Hondures d'ahir va ser el primer acte públic com a president de Catalunya d'Artur Mas, que des de la llotja va poder sentir com el lema més cridat a la graderia de l'estadi va ser independència. És el mateix que havia sentit a la plaça de Sant Jaume el dia abans, quan va saludar i parlar des del balcó de la Generalitat després de prendre possessió del càrrec, el mateix que se sentia a peu de carrer davant l'hotel Majestic la nit de la victòria electoral, i el mateix que, de manera aclaparadora, es va convertir en la banda sonora de la gran manifestació del 10 de juliol. Cap d'aquests actes havia estat convocat com a reivindicació independentista, però en tots ha aparegut un poble que crida assenyalant el camí de l'única direcció possible per a un país que, sobretot, calla. El món de l'esport ha de triar entre cridar o callar. Anar més enllà no vol dir trobar una data millor que el 28 de desembre, intentar fer dos partits en comptes d'un o portar un rival més atractiu que Hondures. Anar més enllà és deixar de caminar pel llindar de la innocència i fer decididament el camí de la independència. La del país inclourà amb una facilitat que no ens pensem la de totes les nostres seleccions esportives.

Darrera actualització ( Dimecres, 29 de desembre del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Pau Castellví Canet (Castellar del Vallès)

Molt bon article, senyor Miquel Roca. A partir del referent de l'esport català ha explicat el problema polític de Catalunya en relació amb Espanya, d'una manera molt clara i pedagògica.


Té raó, i com a jove polític que em considero, tot i no estar estudiant a Catalunya ara mateix, comparteixo el seu punt de vista i treballo perquè la gent se n'adoni. Crec que si l'esport català s'independitzés de l'espanyol en un tema tan important com el futbol, Catalunya seria MOLT més coneguda internacionalme nt com a una societat diferent a l'espanyola (li dic per experiència -estic assistint a una escola internacional amb gent de tot el món-, que a molts llocs "Catalonia" no existeix, i haig de començar dient que visc al nord-est d'Espanya), i això ens donaria molta més força per destacar en altres àreas com la política o la cultura, i ens donaria un aire de solidesa molt més superior a Europa, com a la nació catalana.


Espero que amb el temps aconseguim petits

avatar Pau Castellví Canet (Castellar del Vallès)

grans passos com aquest.

avatar Pep Gaya Sans (Barcelona)

I qui pot aturar aquest clam, cada vegada més lliure, més sense pors, més general... Només nosaltres els catalans! Escoltem en el nostre Parlament els nostres líders més genuins i seguim les seves petjades. Segons les seves manifestacions, algunes pregones, d'altres desitjades, ja som majoria. Els botiflers i espanyolistes de tota mena ja han quedat en minoria. Aquesta legislatura ha de ser la de la nostra independència i cada any hem de revisar el grau de progressió assolit vers l'únic objectiu veritable: tenir un Estat propi en el si de la comunitat europea.

avatar Ferran de Miguel Barnils (Cerdanyola del Vallès)

Malgrat ja fa mols anys que ho desitjo, veig amb molta il-lusió, que está arrivant l'hora de fer el pas cap a la independencia. Només Mas i CiU, el podrán donar, perque son qui ténen l'equip mes adient i la seriositat suficient com per poder-ho fer. Las pors que encara queden dintre d'algúns votants de CiU, son cada vegada mes minses i hasta els del PSC, s'en adonen de que la independencia, es l'unica opció que queda si el que volém es sobreviure com a poble, económica i culturalment. L'estrangulamen t que patím de part d'Espanya, en tots aquest sentits, que vol anorrear el nostre idioma, la nostra cultura i la nostra forma de ser, convertin-nos en una Comunitat mes de entre totas las creades artificialment (café para todos) a fi d'engulir-nos deixant-nos sense personalitat, son cada cop mes evidents. Penso que ha arrivat el moment de plantar cara d'una vegada i per sempre.

avatar joan homs leyes (Barcelona)

Si l'articulista ès en Miquel Roca i Junyent, un dels "pares" de la Constitució espanyola, que va liderar el Partido Reformista Democrático a les eleccions generals de 1986, l'article em decep, em sembla fluix i sectari, impropi d'un "pare" de la Constitució: Ompliria la selecció espanyola de futbol l'estadi de Monjuic ? , fem la prova ?. En la hipotesi d'una independencia, quin seria el grau de seguiment d'una lliga catalana ?., podrien Barça i Espanyol mantenir el seu nivell competitiu i pressupostari ?. Evidentment, no. Molts dels polítics que barregen esport i política ni tan sols han jugat a la petanca, o com a molt han participat en partits de solters contra casats o d'alumnes de primer i segon grau d'escoles selectes. Vestir amb orgull tan les semaretes de le seleccions espanyola i catalana ès perfectament compatible, ja que per a un esportista sòn fites en la seva progressió i estímul competitiu. Salutacions

avatar Ferran de Miguel Barnils (Cerdanyola del Vallès)

Home... Penso que sempre es mes important tenir un Païs propi i independent, que una lliga de futbol. Ser independents, vol dir que estaríam mes o menys en las mateixes condicións que Holanda o Bélgica   i hasta de Suecia. No... no penso que sigui un problema el tema de la Lliga de futbol, comparat amb el veritable problema del expoli que patím de part d'Espanya. Per altre banda, el Barça, te prous recursos per acavar de fer el que ja porta mol de temps pensant que s'ha de fer, que es una especie de lliga NBA pero de futbol, per tot Europa, a base de franquicies com ténen ells. Si estém a Europa, aixó es posible... Ja se que a tots els fatxendas, no os agradaría, perque la inmensa majoría, no hi podríe-ho entrar i os hauria-ho de limitar a una lliga inferior... Pero així es la vida. Parlar de futbol, quan ens roban cada any 23.000 Milións d'€, está només a l'abast de mol poca gent, amb mol pocas neuronas... pero es el que tením...

avatar joan homs leyes (Barcelona)

He llegit diverses vegades l'article d'en Miquel Roca i tinc serioses dubtes que l'autor del mateix sigui el que tè per segon cognom Junyent. Si no fos en Junyent, retiro la meva referència sobre el " pare de la Constitució ", perquè seria injust, però em reafirmo en la meva opinió. Agrairia que algú em aclaris si ès o no en Roca Junyent l'articulista, per a mi es rellevant saber-ho. Salutacions.

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Barcelona

COMERCIAL

GRUP CATALA DE TREBALL, ETT, S.L.

24/05/12 16:41 - BARCELONA

CAP DE TRÀFIC

GRUP CATALA DE TREBALL, ETT, S.L.

24/05/12 16:41 - BARCELONA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: Qui creieu que guanyarà la final de la Copa del Rei?
Qui creieu que guanyarà la final de la Copa del Rei?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter