Famílies antiimmersió reclamen diners al govern
Els demandants exigeixen a la Generalitat quantitats d'entre 25.000 i 76.000 euros per “danys patrimonials”
Es tracta de cinc casos previs a l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya
Ensenyament en castellà, però també indemnitzacions. Famílies que van demandar la Generalitat en favor de l'ensenyament bilingüe reclamen ara danys patrimonials al govern català perquè consideren que s'ha vulnerat el dret dels seus fills a rebre classes en castellà. Li exigeixen compensacions econòmiques, i les quanti-tats van dels 25.000 als 76.000 euros.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va revelar la demanda en el ple del Parlament d'aquesta setmana, en el decurs d'una interpel·lació del PP sobre el compliment de les sentències judicials sobre el bilingüisme en el sistema educatiu. “És un mal assessorament dir a les famílies que reclamen que tenen dret a danys patrimonials”, va etzibar Rigau a la popular María José Cuevas. “Li puc explicar les quantitats reclamades que cada cas ens ha fet: des de 76.000 euros fins a 25.000 euros, 52.000 euros. A què anem?”, va demanar la consellera a la diputada, que s'havia referit als costos dels processos judicials.
Segons ha pogut saber aquest diari, es tracta de cinc casos previs a l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya, la LEC, el juliol del 2009, que ja preveu l'atenció individualitzada en l'educació infantil.
Les demandes, en la seva majoria, s'han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és on, en primera instància, es tracten els procediments que superen els 30.000 euros. Fonts consultades interpretaven que s'emparen en les sentències del Tribunal Suprem sobre la immersió per reclamar “danys patrimonials”. El desembre del 2010, en tres pronunciaments, l'alt tribunal, fent cas de la retallada de l'Estatut, qüestionava la immersió i instava la Generalitat a fer del castellà, també, llengua vehicular. Com que el Suprem donava resposta a particulars i, en cap cas, no posava en dubte la llei de política lingüística, el govern va considerar que, amb l'atenció individualitzada en cadascun dels casos, n'hi havia prou.
Sentència del 2013
Tres anys més tard, i moltes passes judicials després, el mateix tribunal concretava com s'havien d'aplicar aquelles sentències i avalava tant la immersió com l'atenció individualitzada als nens els pares dels quals la demanin. Sostenia, però, que aquestes peticions no invalidaven el model. Les mateixes fonts donen per fet que els demandants s'acullen a l'últim pronunciament i fan un càlcul econòmic basant-se en els anys que els seus fills no han pogut tenir l'atenció individualitzada, per fer la reclamació econòmica.
L'Estat ajorna la llei Wert, però no hi farà canvis
L'oposició va aprofitar ahir que el govern espanyol va ajornar l'aprovació de la polèmica llei Wert al Consell de Ministres per demanar que hi introdueixi canvis. La resposta: “No.” L'executiu estatal no preveu fer modificacions en la controvertida norma, que garantirà, en paraules de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, “la llibertat dels pares” a l'hora de triar la llengua de l'ensenyament.
L'executiu de Rajoy preveu donar llum verd a la norma al llarg d'aquest mes de maig, però no ho va fer ahir, el dia després que la comunitat educativa fes vaga i sortís al carrer en contra de la llei orgànica de millora
de la qualitat educativa.