Catalunya ‘is different'
El CIS mostra que els catalans són més favorables a l'estat propi, més d'esquerres i menys catòlics que els ciutadans de la resta de l'Estat
El rànquing de preocupacions de catalans i espanyols és similar: l'atur, la salut i l'educació
L'últim Baròmetre autonòmic del CIS, elaborat els mesos de setembre i octubre de 2012, després de la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre, deixa clar que en l'eix nacional Catalunya is different respecte a la majoria dels altres territoris de l'Estat espanyol, amb l'excepció previsible del País Basc i, en algunes qüestions concretes, Madrid, Galícia o les Illes Balears. La majoria dels catalans reclama més autogovern –fins i tot la independència–, considera Espanya un estat plurinacional i se sent poc o gens orgullós de ser espanyol. Pel contrari, la majoria d'espanyols voldria posar fi a l'estat de les autonomies, considera Espanya “com el meu país” i se sent lògicament molt o bastant orgullós de ser espanyol. Els catalans també serien, segons les línies generals de l'enquesta del CIS, més d'esquerres, menys catòlics i més europeistes que la majoria dels seus veïns més enllà de l'Ebre.
L'últim estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques, publicat aquest mes de maig amb una cinquantena de preguntes sobre qüestions polítiques, socials, culturals o religioses, mostra que les “preocupacions” dels ciutadans són bàsicament les mateixes arreu de la península, incloent-hi Catalunya, ja que l'atur, els problemes econòmics, la Sanitat o l'Educació són en tots els casos els principals maldecaps. Els catalans tenen, més o menys, la mateixa opinió sobre el seu govern, tenen les mateixes reclamacions o estan igual de preocupats per la corrupció d'alguns partits polítics que la resta de ciutadans d'altres comunitats autònomes. El cert és que a bona part de les preguntes del CIS les respostes són similars. La principal diferència entre catalans i la resta d'espanyols sorgeix quan apareix l'eix nacional.
Del desglossament per comunitats autònomes, El Punt Avui ha comparat les principals diferències –no les coincidències– entre quatre territoris molt diferents entre si com serien Catalunya, Madrid, Extremadura i Castella i Lleó. Just en un moment de crisi del model territorial, la majoria de qüestions del CIS són referents a l'estat de les autonomies. La majoria de ciutadans d'aquestes quatre comunitats mostra la seva satisfacció pel funcionament del sistema fins ara, però s'intueix una tendència creixent a la desafecció del cafè per a tothom. Més enllà del model general, quan es pregunta a Madrid, Extremadura i Castella pel seu autogovern gairebé tots demanen menys poder i un estat més centralitzat. Res a veure amb el reclam català.
Més d'esquerres
Més enllà de l'eix nacional també apareixen diferències, sobretot ideològiques, religioses i de nivell de vida. La primera és que els catalans es consideren molt més d'esquerres del que es consideren extremenys, castellanolleonesos i madrilenys. Més d'un 40% se situa a l'esquerra i l'extrema esquerra mentre que només un 16% dels castellanolleonesos se situa en aquesta franja ideològica. Al revés, només un 8% dels catalans afirma que és de dretes, mentre que un 20% dels extremenys no té problemes a definir-se així.
La segona excepció és la religió: un 81% dels extremenys es considera a si mateix de religió catòlica, per un 60% dels catalans que se'n considera –20 punts menys–, i en canvi a Catalunya és on hi ha més ateus i no creients (34%), comparat amb el baix nivell que es registra a territoris com per exemple Castella i Lleó o Extremadura (17% i 16,5%).
