La majoria d'espanyols volen un estat sense autonomies
Mentre que a Catalunya creix la independència i el federalisme, a la resta de l'Estat augmenta el reclam d'un estat centralitzat
L'excepció són les comunitats del PSOE i les nacionalitats històriques
Només un 11% dels catalans voldrien tornar a tenir un estat centralitzat a Madrid sense autonomies. A Catalunya representen, segons l'últim baròmetre autonòmic del CIS, una minoria. Però, succeeix el mateix a la resta de territoris de l'Estat? No. Un 38% dels ciutadans de Castella i Lleó, un 36% dels de Madrid i un 34% dels d'Extremadura voldrien eliminar totes les comunitats i concentrar tot el poder a la capital. A l'extrem contrari, un 37% dels catalans demanen un estat que accepti la possibilitat que una comunitat autònoma s'independitzi. Això, en canvi, només ho demanen un 3,5% dels madrilenys, un 1,2% dels extremenys i un 0,9% dels castellanolleonesos. L'opció del federalisme té un suport important a Catalunya –un 27%, la segona opció–, però no en té gens a la resta de l'Estat: només ho desitgen un 8,5% dels extremenys, un 7,9% dels madrilenys i un exigu 5% dels castellanolleonesos.
El Centre d'Investigacions Científiques, òrgan dependent de l'Estat espanyol, mostra amb claredat i sense pal·liatius com el creixement de l'independentisme a Catalunya topa amb el creixement del reclam recentralitzador en comunitats tan diferents com ara Madrid, Extremadura i Castella i Lleó. El centralisme també és l'opció majoritària escollida a territoris com ara Múrcia (ho demana un 41%), Castella-la Manxa (36%), Castella i Lleó (34%), Aragó (34%), Cantàbria (30%) i, fins i tot, el País Valencià (30%). El percentatge de recentralitzadors és més tímid en comunitats governades històricament pel PSOE com ara Extremadura (ara hi governa PP), Andalusia i Astúries o amb sentiment nacional propi com ara Galícia, el País Basc, Navarra i les Illes Balears.
El reclam recentralitzador no s'intueix contra Catalunya i el País Basc, sinó contra el mateix autogovern. Una majoria dels habitants de comunitats governades pel Partit Popular demanen reduir el seu govern autonòmic a la mínima expressió. Un sorprenent 41% dels madrilenys no tenen problemes a demanar que la Comunitat de Madrid desaparegui. A Extremadura i Andalusia, en canvi, tenen un alt sentiment d'identitat amb el seu autogovern i voldrien mantenir l'statu quo actual (40,7% i 42,3%, respectivament).
Més autogovern
A Catalunya succeeix tot el contrari. Les dues opcions de model d'estat preferides pels catalans consisteixen a augmentar l'autogovern: demanen o bé “un estat on una comunitat pugui tenir la possibilitat d'independitzar-se” (37,4%) o bé “un estat on les comunitats tinguin més autonomia que ara”, tipus federalista (27,7%). Aquestes dues opcions són minoritàries, amb alguna excepció, a la resta de l'Estat. L'opció proindependentista és extremament minoritària a la majoria de territoris de l'Estat espanyol. Una de les xifres més baixes seria la de Castella i Lleó, on només hi donen suport un 0,9% dels enquestats. En canvi, les illes Canàries i Astúries són els territoris de l'Estat més proclius a l'independentisme. Això sí, sense comptar els bascos, els navarresos i els Països Catalans. Un 5,8% dels canaris i un 4% dels asturians donarien suport a un estat que reconegués que les comunitats autònomes tenen dret a la independència. A més, un 15% dels canaris i un 10% dels asturians reclamarien ara mateix més poder polític per a les autonomies.
Més enllà de la conjuntura actual de conflicte, tots quatre territoris valoren l'èxit dels governs autonòmics fins ara, sobretot, segons concreta el CIS, perquè “molts assumptes s'administren millor de manera més propera als ciutadans”.
El sentiment d'orgull de ser espanyol està sota mínims a Catalunya. Un fluix 54% comparat amb el 95% d'extremenys orgullosos. Els catalans tampoc destaquen per sentir-se gaire identificats amb Espanya. Un altre fluix 26% comparat amb el 64% dels extremenys. Això sí, per contra, els catalans sí que se senten, en general, identificats amb Europa. Els que més. Un 26% dels catalans se senten europeus, molt per sobre del 12% de castellanolleonesos. El perfil identitari dels catalans, com el dels bascos, és, segons l'enquesta del CIS, clarament diferent. Cal dir que la manifestació de l'11 de setembre acabava de tenir lloc, tots els mitjans de comunicació parlaven de l'auge sobiranista i això podria haver tingut el seu efecte. Tot i això, el CIS, que no seria un òrgan partidari de l'independentisme, prefigura una remor de fons a favor del sobiranisme.
I el País Basc, què?
La situació al País Basc, tot i compartir alguns reclams, és ben diferent de la catalana, i això s'observa en els matisos de les respostes. El model d'estat preferit per la majoria de bascos és mantenir l'estat actual de les autonomies (42%) –respecte al 16% dels catalans–, la segona opció basca és convertir-se en estat independent (25%) –per un 37% de catalans– i la tercera seria una opció federal (20%) –per un 27% dels catalans–. Una majoria de bascos, a diferència dels catalans, poden dir que el concert econòmic –recaptar tots els impostos– és “bastant o molt beneficiós”. Ho diuen, en concret, un 63% dels seus ciutadans.
LES XIFRES
Les retallades preocupen més els catalans
Els ciutadans dels quatre territoris analitzats per El Punt Avui, Catalunya, Extremadura, Castella i Lleó i Madrid, afirmen que els principals problemes de la seva comunitat són l'atur, les dificultats econòmiques, la salut i l'educació. Aquí no hi ha diferències. Amb un matís: molts més catalans i madrilenys estan preocupats per les retallades en el pressupost autonòmic (12,6% i 9,7%, respectivament) que no pas els castellanolleonesos (4,1%) i els extremenys (6%). Les retallades, doncs, afectarien almenys psicològicament més uns que uns altres. Un altre matís en què coincideixen catalans i madrilenys, però no extremenys i castellanolleonesos, és que els primers pensen que el seu territori està preparat per sortir de la crisi i els segons tenen molts més dubtes. Mentre que un 38% dels catalans i un 30% dels madrilenys confien que estan preparats, a Castella i Lleó i Extremadura només hi confia un 16% i un 13% de la població. El tipus de respostes també són similars quan se'ls pregunta per si la situació política i econòmica de la seva comunitat és pitjor que fa un any.
Salaris més alts a Catalunya
Una altra diferència entre territoris són els ingressos familiars. A Extremadura, la principal franja salarial, un 23% dels enquestats, se situa entre els 600 i els 900 euros per família i mes. En total, les llars extremenyes que viuen amb menys de 1.200 euros serien un 47%. En canvi, a Catalunya, la principal franja salarial és més alta, ja que un 18% de les famílies afirmen en l'enquesta que ingressen entre 1.200 i 1.800 euros. En total, amb menys de 1.200 euros, han de sobreviure un 28% de les famílies catalanes. Una diferència de 20 punts. Tanmateix, el cert és que el nivell del cost de vida i la inflació són molt més alts en territoris com ara Catalunya, Madrid i el País Basc.
