La república d'ERC
La conferència nacional d'Esquerra defineix l'estratègia per arribar a una Catalunya independent amb la consulta, les eleccions plebiscitàries o la declaració unilateral
També detalla les estructures d'estat i com ha de ser la república catalana
No es descarta seguir el model francès, amb un president i un primer ministre
El camí cap a la independència no té aturador. Això és el que repeteixen
com si fos un mantra els dirigents d'ERC cada cop que els pregunten pel procés català. Però, per emprendre aquest viatge, calen el màxim de “garanties” i, per això, els republicans han definit a la seva ponència política tots els passos que s'han de seguir i també les estructures d'estat que ha de tenir la nova república catalana. Un text que s'ha de ratificar a la conferència nacional del partit, que se celebrarà els dies 6 i 7 de juliol a l'Hospitalet de Llobregat. Fins ara, les estratègies d'ERC s'havien centrat en canviar i millorar el sistema autonòmic, però aquest cop fixa les mirades en com ha de ser el futur estat català.
El mandat democràtic
El primer punt que s'ha complir és que els polítics tinguin un “mandat democràtic” de la ciutadania per poder construir l'estat propi. Segons Esquerra, l'instrument ideal seria la consulta. Primer de tot s'han d'esgotar les vies de diàleg amb l'Estat per intentar pactar un referèndum com el d'Escòcia, però, si no s'aconsegueix, els republicans faran una crida a l'empara internacional. Si finalment la consulta no es pot celebrar, queden obertes dues portes: eleccions plebiscitàries i declaració unilateral. I, per obtenir aquest mandat democràtic, s'haurà de buscar el màxim consens possible i treballar en tres camps: el català, l'espanyol i l'internacional.
El procés constituent
Un cop aquest pas ja hagi estat consolidat, caldrà proclamar la independència des del Parlament. S'haurà de redactar la constitució, però, fins que no s'aprovi, gran part de l'ordenament jurídic estarà integrat per normes preexistents, tant catalanes com espanyoles, que obligaran a adoptar una llei de transitorietat que reguli amb caràcter transitori aquesta situació de traspàs. Tampoc no cal oblidar que caldrà una negociació intensa amb l'Estat espanyol pels repartiments dels actius i els passius, i per arribar a acords en altres aspectes essencials, com ara la subrogació de convenis, la gestió de les fronteres, els traspassos de funcionaris i organismes i el funcionament del sistema energètic. Un altre front obert serà la integració a la Unió Europea, que ERC dóna per feta.
El model
Una de les primeres decisions que s'hauran de prendre és quin tipus de govern s'adoptarà. ERC es decanta per una república “constitucional” i “democràtica” i, a partir d'aquí, es poden estudiar tres fórmules diferents: presidencialista, com la dels EUA; semipresidencialista, com la de l'Estat francès o parlamentària, com de l'Alemanya. ERC considera que la tradició de Catalunya l'aboca a seguir el sistema parlamentari, però tampoc no es descarta el model francès amb un president triat per les urnes i un primer ministre, pel poder legislatiu. Després s'hauria d'escollir entre una democràcia majoritària, com la del Regne Unit –que potencia el poder d'uns pocs partits– o una de consens, com la de Suïssa. Els republicans són partidaris de l'última opció perquè estaria més “preparada per garantir la cohesió d'un país divers i incorporar tots els grups socials a la presa de decisions”.
Un esquelet d'estat
Aquests processos no serviran de res si no es van preparant les estructures d'estat. ERC se centra en desenvolupar la hisenda catalana, l'ens que ha de recaptar tots els tributs; la creació d'un banc públic; l'articulació del sistema financer i monetari; la seguretat social catalana per poder garantir el pagament de les pensions, i començar a endegar les mínimes infraestructures pròpies en aigua, energia, comunicacions, transport i mobiliari.
L'ordre públic i la defensa
Els Mossos d'Esquadra s'han de preparar per assumir competències de la Policía Nacional, com la vigilància marítima i aèria i de fronteres, i començar a articular un sistema d'intel·ligència. Pel que fa a la defensa, la formació de Junqueras descarta tenir un exèrcit convencional i propi i posa sobre la taula dues variables: tenir un cos armat d'elit, com Islàndia, i acordar un encaix amb els sistemes de defensa europeus, o no disposar de forces armades i signar acords amb tercers països.
L'ordenament jurídic
Es tracta d'una altra de les assignatures pendents. Per a la “despolitització” de la justícia, ERC proposa eliminar l'Audiencia Nacional i posar en funcionament l'òrgan de govern de l'administració judicial que haurà d'assumir les competències del Consell General del Poder Judicial (CGPJ); la fiscalia general de Catalunya; el tribunal suprem, sobre la base del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i també un tribunal constitucional propi.
La desobediència
Junqueras defensa sempre que la democràcia pot superar la legalitat vigent i és per això que Esquerra demana ajuda a la societat civil per poder saltar la paret legal del PP i el PSOE, que volen “impedir” que els ciutadans votin. Una de les opcions és la desobediència civil i pacífica, que també servirà per demostrar al món que Madrid no vol dialogar.