Al laberint d'Espriu

La càbala i Espriu. Les portes de la llum no és pas una exposició fàcil.La seva comissària, Rosa Delor, de fet, ha hagut de treballar trenta anys en l'obra del poeta per poder afirmar ahir rotundament, en la inauguració de la mostra a la Casa de Cultura de Girona, que “Espriu era cabalista”. N'ha trobat indicis disseminats per tota la seva obra, des que tenia 16 anys, fins a l'extrem, va dir, que si era tan obsessiu en la correcció dels seus textos era “perquè volia salvar la seva espurna de llum”, aquell ambre sagrat vessat en 288 fragments amb la ruptura dels deu vasos que la contenien, segons Isaac Luria de Safed, el llegendari Isaac el Cec de Girona.

No és fàcil, ja ho advertíem, però per Rosa Delor, directora de l'edició crítica de l'obra completa d'Espriuana, no hi ha una altra manera de llegir aquest poeta si no és a través de l'“espiritualitat laica” que representa el pensament cabalístic almenys fins a mitjan segle XX i que impregna tota l'obra del poeta, fins i tot alguns dels seus versos més populars, com els d'aquell Mar de Sinera que parla de “Barques de paper / varava en la llarga quietud del vent” i que a l'exposició es representa dins d'una vitrina amb la peça més deliciosa de totes: una barqueta en efecte de paper, al costat d'un soldat de plom i una foto d'Espriu nen, rialler i esdentegat. Perquè sembla que l'interès pel món de la càbala l'hi va despertar a l'escriptor de petit el seu pare, però no va ser fins a la gran ruptura de la Guerra Civil que va submergir-s'hi de ple, com a reacció al “món fosc”, com una equivalència de la “mística de l'exili” que proposava Isaac el Cec amb el mite dels vasos trencats: s'ha s'ascendir de nou en l'escala de l'Arbre de la Vida per restaurar els fragments de llum perduts. Delor troba projeccions d'aquest treball de perfeccionament personal i espiritual, que en el cas de la càbala no depèn de la mediació de cap divinitat, sinó de l'esforç d'un mateix (“ens salvarem si salvem el nostre món”), en la poètica del coneixement que exploren Les cançons d'Ariadna, en els aires cabalístics de la simbologia del laberint, en els misteris de la numerologia i els noms, en el cicle dedicat a la mort, en l'interès per les constel·lacions i la física quàntica, i sobretot en la lectura de la roda del temps del Tapís de la Creació. Tot plegat, la “biografia interior” del poeta per mitjà d'una estructura de plafons, pantalles tàctils i recursos audiovisuals.

L'exposició, inaugurada pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el comissari de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, i una àmplia representació de la classe política gironina, viatjarà al setembre al Blanquerna de Madrid i a l'octubre, al Museu d'Història de Barcelona.