Prometre el mar
Un llibre i un documental recuperen la història d'Antoni Benaiges, mestre català afusellat el 1936, evocat amb afecte pels seus alumnes d'un poble de Burgos
Comencem aquesta història, com el llibre de Bernardo Atxaga Obabakoak, amb una fotografia: la d'aquests nens a l'escola pública de Bañuelos de Buerba, l'any 1936. Fixem-nos en la segona nena de la segona fila, comptant des de la dreta. Es diu Felisa Viadas Rojas, i ara deu tenir 90 anys. Llavors en tenia 11. “Em van matar el meu mestre”, ha repetit sovint, al llarg de la seva vida. “No té estudis superiors, ni tan sols elementals, només els primaris fets en aquella escola, però sempre ha mantingut i aplicat amb els seus fills el lliure pensament que el seu mestre va sembrar”, escrivia la seva néta Lucía, en un e-mail enviat l'estiu passat.
El destinatari era Sergi Bernal, el fotògraf que ha rescatat la història del mestre Antoni Benaiges (dret al centre, a la darrera fila). Un puzle amb tantes peces que la setmana passada encara en va trobar una de nova: un nou testimoni que confirma la data, el 25 de juliol del 1936, i el lloc on va ser afusellat i el van enterrar, en una fossa comuna al port de La Pedraja.
Va ser aquí on Sergi Bernal va començar a desenterrar la història, l'agost del 2010. Feia temps que volia fotografiar l'obertura d'una fossa comuna, i a través de la historiadora Queralt Soler va poder assistir a l'exhumació de les restes humanes de La Pedraja, una de les fosses més grans de l'Estat. “Volia tocar ossos i també carn viva dels familiars. Són tractats com si fossin culpables, no hi ha hagut cap reparació, ni justícia; segueixen enterrats a la muntanya com gossos”, explica en una entrevista a El Punt Avui.
Segi Bernal va fer les fotos, va tornar a Barcelona, i el dilluns següent li va trucar la gent que treballava a la fossa: “Un testimoni assegurava que allà hi havia enterrat el mestre del poble, que era català, i que es deia Antonio Benegas, o alguna cosa així”, recorda. Amb internet, Sergi Bernal va començar a reconstruir la història. Una web mexicana parlava d'un mestre amic de Benaiges, exiliat a Mèxic, que treballava amb el mètode pedagògic.
Sergi Bernal ha seguit reconstruint el puzle. Creu que hi ha tres elements que “commouen i fan més gran aquesta història”. En primer lloc, el mestre va prometre als alumnes que els mostraria el mar, i es disposava a complir-ho, portant-los a la seva casa familiar de Mont-roig del Camp. “És com una metàfora del que va ser la República –diu el fotògraf–. Un mestre els va prometre el mar en una època en què els mestres pegaven.” En segon lloc, l'afecte i el bon record que en tenen els antics alumnes: “75 anys després encara s'acosten per explicar-te històries d'ell.” I en tercer lloc, “com va sortir aquesta història quan ja era a punt de perdre's”.
