El gat està gitat en el foguer

Els valencians, per a expressar la idea que alguna cosa encara no està llesta, no està preparada, no únicament no està feta sinó que ni tan sols s'ha començat a amanir el que cal per a fer-la, tenim diverses expressions populars. Les més conegudes i usades són les següents:

1) Estar en bajoqueta.

Expressió emprada per la majoria de valencians, sobretot els de les comarques centrals. En la ciutat de València és usadíssima, fins i tot parlant castellà.

Podem dir, per exemple:

“¿Ja estem tots mudats per a anar a la comunió del xiquet i tu encara estàs en bajoqueta?”

Aquesta expressió l'usa l'escriptora Maria Beneyto Cuñat en la seua prosa literària i així, en Els altres fills, podem llegir:

“—Vinga, alça't, Carles. No faces parlar més. Si no, mira, quan vinga Maria et quedaràs sense contes.

“-—Maria? És que vindrà avui Maria?

“Isqué del llit. Se'n va anar en pijama a recórrer la cambra, com si cercara algun objecte misteriós. Semblava no haver-lo trobat i va seure consirós a la catifa.

“-—Hala, Carles! No, que la Maria vindrà i tu estaràs encara “en bajoqueta”.

“El xiquet s'acostà. Deixà que el vestiren, però sempre buscant amb els ulls la difícil troballa.”

El fet que l'autora escriga la locució entre cometes demostra la poca confiança que tenim els valencians en el nostre lèxic tradicional.

L'ontinyentí Joan Torró Soriano també empra aquesta expressió. En el seu llibre Pluja a la mar: El somni impossible d'Alessandro Malaspina escriu:

“Va explicar que els experiments amb hidrogen encara estaven en bajoqueta i que, per a un dia tan fred usarien la calor.”

2) Estar en canonets.

Expressió molt usada també en valencià. A Alcoi l'he sentida moltes voltes, és d'us habitual. Fa referència als pardalets que estan encara plens de canonets, que encara no els han eixit les plomes.

3) Estar el gat gitat en el foguer.

Aquesta expressió la conec molt del parlar del meu Alcoi natal. L'he sentida moltíssimes voltes i continue sentint-la, especialment a persones de la meua família i de la família de la meua dona.

La dita, inicialment, només volia dir que el menjar —el dinar, el sopar, etc.— encara no estava fet i ni tan sols s'havia començat a amanir-lo. Tradicionalment, un dinar -o un sopar- s'ha fet normalment guisant aliments al foc i, si el gat estava gitat en el foguer, és evident que el foc encara no s'havia encés i el menjar en qüestió no s'havia ni tan sols començat a fer. Més avant el significat de l'expressió es va ampliar a altres coses que estaven sense començar a fer.

El que no diem els valencians ni hem dit mai és “el més calent és a l'aigüera”, expressió completament desconeguda entre nosaltres de la qual ni tan sols entenem el seu significat. L'expressió, en canvi, és usadíssima a Catalunya. Aquesta locució la trobem en el llibre Els 100 refranys més populars de Víctor Pàmies i Jordi Palou, malgrat que no és exactament un refrany, com els mateixos autors expliciten:

“Aquesta expressió, que no mereix potser amb tota propietat el nom de refrany, resumeix, sense necessitar gaires explicacions, que, de tots els preparatius necessaris per a una cosa o un projecte, tot són encara pures idees i no hi ha res a punt: tot està per fer. Indica que una cosa que ja hauria d'estar enllestida encara navega als llimbs i no s'ha ni començat.”

Això de “sense necessitar gaires explicacions”, des del punt de vista d'un valencià, no és pas veritat.

Bibliografia

Beneyto Cuñat, Maria; Els altres fills, dins La gent que viu al món (Edicions Bromera, Alzira, 1997, pàg. 95)

******************

Pàmies i Riudor, Víctor & Palou i Masip, Jordi Els 100 refranys més populars. (Cossetània Edicions, Valls, 2012, pàg. 126)

******************

Torró Soriano, Joan; Pluja a la mar: El somni impossible d'Alessandro Malaspina (Publicacions de la Universitat de València, València, 2010, pàg. 122)