Efecte representació

Tal data com avui recordem que, d'estar governats per l'autoanomenat representant de la Gràcia de Déu, vam passar a ser-ho pels representants del poble. Representants? Què vol dir ser representant?

Entre totes les institucions de la humanitat jo crec que l'única que no trobaríem a la natura és la de ser representant d'algú altre. Els animals es barallen, celebren núpcies, tenen cementiris, fan banquets i grans festes, tot com nosaltres, però es representen a si mateixos en tota circumstància. Podríem dir que representar un altre és l'invent social més característic de la nostra espècie.

Passa que la situació de no viure la vida per un mateix, sinó en nom d'un altre, causa uns trastorns tan profunds de la personalitat que m'he permès donar-los un nom nou: “efecte representació”.

Una bona persona, amb una carrera humanística com la d'advocat, pot arribar a fer molt de mal a l'adversari del seu client, sense la pietat que potser tindria envers el seu enemic personal. Si no va a fons té la sensació que està fent un mal servei a qui representa, amb el resultat que serà més agressiu del que seria ell i també més del que ho seria el seu client: el plus d'agressivitat és degut a l'efecte representació.

De manera semblant, un polític, quan està imbuït de la idea que actua en representació del partit, pot ser víctima del mateix efecte i marcar línies vermelles impossibles, tornar-se molt més intolerant i fins i tot mal educat, ell que és tan refinat! Un pacifista, ficat a governant, pot decidir iniciar una guerra quan representa el país. Tots pensen “jo no ho faria mai, però tinc l'obligació de fer-ho perquè represento x”.

En el món econòmic encara causa més estralls. Algunes persones ben normals es comporten com a monstres quan veuen al seu despatx les lletres CEO, gerent, director, etc. Adquireixen una estranya doble personalitat que els permet acomiadar milers de persones, vendre productes tòxics o deixar algú sense casa, tot en nom d'altres que potser ni coneixen i que vés a saber si ho farien tot això, si ho sabessin.

Potser ja és hora que els representants segueixin més els dictats del seu cor que els del cap segrestat per l'efecte representació. Hora de fer més directa l'acció política, aprofitant a fons les eines que ja ens proporciona Internet per facilitar que la ciutadania doni el seu parer, educant el poble en la participació real. Un avaluaria també la supressió de les societats anònimes, per tal que els empresaris actuessin sempre en nom propi. Aconseguiríem de passada que els capitalistes no poguessin invertir en el negoci dels altres, liquidant la finançarització de l'economia.