Full de ruta
Guàrdia Civil repressora
La Guàrdia Civil és un cos que hauria d'haver desaparegut si la transició a la democràcia a l'Estat s'hagués fet com calia
El primer dia que vaig prendre consciència que alguna cosa no rutllava en el meu país va ser quan, amb tretze o catorze anys, vam sortir escaldats, per dir-ho d'alguna manera, de la caserna de la Guàrdia Civil del meu poble. Hi havíem anat amb un company a tramitar, en nom de tota la classe, uns permisos per poder fer una excursió a Sant Miquel de Cuixà, al Conflent. Com que, tot i ser Catalunya, el Conflent era i és en un altre estat, necessitàvem permisos diversos per viatjar-hi. La visita a la caserna va ser del tot desagradable. Un sergent malhumorat i prepotent ens va tractar tan malament com va saber, malgrat que érem un nens. Després de fer-nos situar ferms a un metre de la seva taula i d'interrogar-nos amb sornegueria sobre el perquè del nostre viatge a “Francia”, ens va advertir dels perills que ens podrien assetjar quan sortíssim de la “madre patria”. Tot en castellà, naturalment.
Vista amb perspectiva, aquella visita al “cuartelillo” va ser ben innocent, sobretot comparada amb les que havien fet o farien els opositors al règim. Però la microrepressió a què ens va sotmetre el sergent va tenir l'efecte contrari del que perseguia. A partir d'aquell moment vam deixar de respectar aquell cos opressor, la primera mà contra el poble de la dictadura franquista. Una Guàrdia Civil que, des de la seva creació, sempre ha fet costat als poderosos i que no ha dubtat a torturar i matar qui fos per fer complir aquells desitjos. Per tot plegat el dia que van deixar de patrullar pels nostres pobles i les nostres carreteres vaig alegrar-me'n molt. La seva presència, malgrat que s'havien modernitzat, em recordava sí o sí el cos policial repressor del franquisme. Un cos que hauria d'haver desaparegut si la transició a la democràcia s'hagués fet com calia. No va ser així, i per això la Guàrdia Civil pot continuar humiliant un càrrec electe català com va fer la setmana passada amb Joan Coma en dur-lo emmanillat i sense cordons a les sabates a Madrid. Vergonya de guàrdies i d'Estat. I no em val l'excusa del protocol.
