Opinió

Tribuna

Qüestió de prioritats

“La realitat de molts centres és atendre quotidianament una diversitat d'alumnat que a voltes els depassa

Aviat l'actual curs escolar finalitzarà i hom tindrà la sensació que tot passa molt ràpidament i que el calendari, sovint, actua en contra dels aspectes que voldríem modificar, donat que les exigències administratives i temporals segueixen una lògica precisa que tendeix a repetir protocols curs rere curs, any rere any. Haurem acabat un curs on s'han tancat debats per la renovació del sistema de cara al futur, on s'han estat llançant missatges continuats de moviments de centres renovadors que han de donar un impuls al sistema per fer una escola nova, transformadora.

I és clar que s'hauran remogut equips de docents i practicat metodologies diverses per acomodar-se millor a noves formes de concebre l'aprenentatge i l'ensenyament. I tanmateix, la inèrcia burocràtica i administrativa per una banda (rígida per definició) i la lentitud dels canvis sistèmics per una altra, porten a la sensació –almenys aparent– que s'ha produït més soroll que no pas canvis substantius.

Potser hem d'arribar a la conclusió que una cosa són els anhels –ben intencionats en la seva immensa majoria– i una altra, la realitat del dia a dia, on molts dels equips directius i docents han de batallar amb els problemes quotidians i consumir energies i temps per poder afrontar-los com millor saben o poden. La realitat de molts centres és atendre quotidianament una diversitat d'alumnat que a voltes els depassa, problemes de desafecció escolar, de baix rendiment acadèmic, conductes no convivencials amb companys o incíviques a nivell social, casos d'assetjament, de manca de respecte amb els iguals o els docents... Per altra banda, a voltes han de lluitar amb la incomprensió de determinades famílies, o de part de l'administració, o gestionar les incompetències d'alguns docents per treballar en equip de forma efectiva i col·laboradora, etc. Afrontar tot això com a principal repte de la gestió consumeix el dia a dia de molts centres, precisament aquells que haurien de ser d'atenció prioritària de l'administració.

O vinculem clarament les propostes de transformació i innovació del sistema educatiu a la resolució prioritària de tots aquests temes, o les propostes de modernització del sistema seran vistes com quelcom superestructural que no interpel·la aquells que, precisament, més es beneficiarien de la seva implementació si aquesta anés acompanyada amb la formació, recursos, perfil ideal de docents i directius, suport d'experts, universitats i entitats, que prioritzessin i vinculessin l'èxit de les innovacions a la millora dels aprenentatges dels alumnes amb més necessitats, així com de les competències dels docents i dels equips directius dels centres amb majors problemàtiques a resoldre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.