L’amo diu que no

Ja ho veiem, l’amo no ho vol, amb el pretext que no es pot trencar la unitat d’Espanya, l’amo ha dit que no i tots a creure. Si no, ens inhabilitaran, ens multaran, ens posaran a la presó, etc. Aquestes persones del PP que tant s’omplen la boca de la Constitució, són dels pocs que no la van voler acceptar i no la van ni signar ni votar. Ara com que els sembla que els afavoreix, la treuen cada tres per dos. El mateix els passa amb la paraula democràcia, que l’usen molt sovint i que de ben segur no en saben el significat. El que ens fan és, ni més ni menys, donar-nos el tracte propi d’uns súbdits de colònies. L’amo no ho vol, i a creure. Ara jo em pregunto: i aquells estats d’Europa, tan democràtics i garants de tots els drets de les persones, què hi diuen? O és que no en són tant com presumeixen. La gran i veritable lliçó de democràcia la vam veure al Regne Unit, quan Escòcia va voler fer un referèndum i, malgrat que a Escòcia deuen tenir els pous de cru del mar del Nord i per consegüent una gran riquesa que el Regne Unit hauria perdut, el referèndum es va fer. Els unionistes britànics van fer una gran propaganda a favor de la unitat amb promeses que no han acomplert, però el referèndum es va fer. Jo, i tornant a parlar de la demòcrata Europa, penso que potser no volen tenir en l’Espanya sense Catalunya una altra Grècia. Ja que el que em fa pensar que el no d’Espanya a l’autodeterminació i el silenci d’aquests estats “tan demòcrates” davant d’aquest fet no és altre que les conseqüències de l’empobriment d’Espanya. O hi ha algú que encara es pensa que Espanya ens estima, als catalans?