Els psicòlegs ens plantem

Els psicòlegs ens plantem. Ja en som més de 150. Aquesta és la xifra de psicòlegs col·legiats que ens hem aplegat des de principis de gener. Estem organitzats i seguim creixent. I hem decidit plantar-nos. Ens hem plantat davant el Consejo General de la Psicología de España. Un organisme col·legial centralitzat que és ubicat a Madrid i va ser creat per llei, la seva llei. Que obliga els psicòlegs col·legiats catalans a fer una aportació econòmica anual de quasi 600.000 euros, sense rebre a canvi pràcticament cap servei. Una situació compartida amb altres col·legis professionals catalans, com el d’arquitectura, d’infermeria, de medicina, d’enginyeria, de veterinària... amb aportacions que sumades superen els 5 milions d’euros cada any.

Ens hem plantat, també, davant la junta de govern del COPC, el nostre propi col·legi de psicòlegs de Catalunya. Per la seva manca de compromís amb la societat catalana al llarg de tot el procés, especialment els darrers mesos. Per la seva absència de reacció davant les càrregues policials de l’1-O, l’aplicació del 155, i l’empresonament i exili del nostre govern. També ens plantem davant el rebuig explícit de la junta a coordinar iniciatives de suport psicològic a les persones afectades, que s’ha estat demanant en diverses ocasions. I finalment, també ens hem plantat per la mala gestió del mateix col·legi. Aquests darrers dies un gran nombre de col·legiats han posat damunt la taula queixes relacionades amb la gestió del col·legi, que estem integrant en el context de les nostres reivindicacions.

Per tot plegat, hem decidit emprendre un acte de sobirania. I ens plantem. Hem decidit, així, no pagar la quota al Consejo General, encara que això suposi riscos professionals, com podria ser la baixa del col·legi. Tenint present que la col·legiació és sovint un requisit per exercir. Però és el moment de prendre riscos si volem avançar.

Ens hem posat a treballar per un col·legi professional propi d’una República Catalana independent. Lliures de peatges i servituds alienes que ens hipotequen. Centrats en nosaltres mateixos, en els col·legiats que en formem part, i en la societat que ens rodeja. Alhora, ens hem posat a treballar per un col·legi obert al món, amb una representació internacional que ara ens és delegada. Així mateix, esperem influir en altres col·lectius professionals. Estem col·laborant amb membres de diferents col·legis interessats a engegar experiències equivalents. Cadascú en el seu àmbit i adaptats al propi terreny. Però assumint tots plegats la responsabilitat col·lectiva que suposa apoderar-nos de les institucions que ens representen.

Perquè així com els carrers seran sempre nostres, les institucions també ho hauran de ser. És el moment de plantar-nos.