L’aeroport de Girona i el territori

L’aeroport de Girona afronta un futur ple d’oportunitats gràcies a la combinació de tres factors decisius per a la seva competitivitat: la consolidació de la Costa Brava i la ciutat de Girona com a destinacions turístiques internacionals, la cada vegada més important congestió de l’aeroport de Barcelona i la futura arribada de l’alta velocitat ferroviària a l’aeroport de Girona. Gràcies a l’activitat duta a terme per les institucions del territori a través de l’AGi (Associació per a la Promoció de les Comarques Gironines, integrada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona), l’aeroport ha mantingut una resiliència envejable: dels 400.000 passatgers que històricament eren la base abans del 2002 s’ha passat a vorejar els dos milions registrats el 2017, cosa que ha suposat un increment del 18% respecte a l’any anterior.

És cert que durant aquest període Girona va superar els cinc milions de passatgers en l’etapa de construcció de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona (2008 i 2009), però no es pot oblidar el comportament d’aeroport complementari pur de Barcelona i un trànsit dominat per Ryanair, que tenia més del 90% de quota de mercat. L’aposta d’aquests anys des del territori ha estat promoure un genuí producte turístic gironí i mantenir la promoció del territori a través dels operadors principals, juntament amb la diversificació amb altres productes i aerolínies complementaris de l’oferta tradicional. Exemples d’aquests resultats són el posicionament reeixit de la ciutat de Girona com a destinació de cap de setmana (city break), l’oferta de turisme rural d’alta qualitat, l’èxit del turisme vinculat a l’esport amb els casos paradigmàtics del golf i el ciclisme, el turisme gastronòmic, el sol i platja de qualitat.

L’aeroport de Barcelona Nord del 2008 ha passat a ser l’aeroport de Girona i la Costa Brava del 2018, amb un 62% de retenció dels passatgers a les comarques gironines. Companyies com ara Jet2 (Regne Unit), Rainbow (Polònia) o Pobeda (Rússia) il·lustren aquesta tendència, complementant l’oferta de Ryanair i els històrics operadors xàrter d’estiu. L’esforç de promoció d’aquests anys de la destinació a través de l’aeroport ha valgut la pena. Ara, aquest se situa en una posició molt interessant per afrontar uns anys que haurien de conduir a creixements a curt i mitjà termini.

En relació amb l’activitat de l’aeroport de Barcelona, els més de 47 milions de passatgers del 2017 el situen proper a la seva capacitat teòrica, estimada en 55 milions de passatgers anuals. Aquest fet, ja detectat en el pla estratègic de l’aviació 2030 elaborat per la Generalitat de Catalunya, hauria de permetre que Girona pugui atraure gran part de l’activitat futura interessada a operar a Catalunya. La capacitat disponible a l’aeroport de Girona, combinada amb el millor posicionament de les comarques gironines en l’àmbit internacional, suposa una oportunitat immillorable per al creixement econòmic de les comarques gironines.

Un element que mostra aquest fet és la recent decisió del Ministeri de Foment de fer arribar l’alta velocitat ferroviària a l’aeroport de Girona. Aquesta infraestructura, històricament demanada per la Generalitat i les institucions gironines, situarà l’aeroport a menys de 30 minuts de Barcelona, temps molt competitiu d’accessibilitat aeroportuària. Girona podria ser l’aeroport natural per a àrees com ara els barris del nord de Barcelona, el Barcelonès Nord, els Vallès o bé el Maresme. La infraestructura ferroviària, sens dubte, és un element de competitivitat, però hauria d’anar acompanyada per un nivell de tarifes aeroportuàries molt inferior i un canvi de model de gestió que permetés la gestió individualitzada i proactiva de l’aeroport. En relació amb les tarifes, si bé és cert que Girona és més econòmic que Barcelona, és notablement més car que aeroports regionals amb els quals competeix internacionalment i que a més tenen la possibilitat de poder fer accions comercials específiques per atraure i retenir els seus clients (Bèrgam Orio al Serio, Charleroi, Paris Beauvais, Frankfurt Hahn).

La gestió individualitzada, amb un compte de resultats propi i transparent (Aena no fa públics els comptes de resultats dels aeroports individualitzats des de l’any 2014), permetria que Girona competís lliurement tant amb Barcelona com amb el mercat internacional i que l’operador aeroportuari complementés l’activitat comercial que ara es realitza des de les institucions gironines. El got de l’aeroport el veiem mig ple, però encara ens queda molta feina per acabar-lo d’omplir!