1978: febleses i foscors (II)

La Constitució de 1978 va ser una gran oferta no beneficiosa per a tothom, amb foscors en punts cabdals, per contraposició entre lletra estricta i sentit donat pel votant, com hem rastrejat en programes, cartells, mitjans (i com l’estudi d’historiadors i juristes podrà confirmar). Alguns punts foscos bàsics:

sobirania i cercle viciós. En dir que la sobirania és del poble espanyol (CE, art. 1.2), cau en un cercle viciós: pressuposa el poble espanyol sobirà per decidir que ho és. Però no n’hi hauria si hi hagués autoconsciència que amb la votació de la Constitució (llei primera) hom cedia part de la pròpia sobirania al col·lectiu per conformar la sobirania col·lectiva. Però s’havia d’haver explicat abans, insistint, debatent, aclarint-ho. No s’ha fet, i decau la complicitat col·lectiva que supera el cercle viciós: el referèndum queda sense validesa en el punt central de la sobirania.

Sense referèndum, en canvi, sols amb el vot de l’assemblea constituent, no hi hauria hagut cercle viciós. Més simple, però menys democràtic.

poble espanyol Per context històric és el poble des de la base. Es refereix al poder popular, contraposat a l’oligàrquic i dictatorial. En cap cas parla ni del conjunt ni de tot el poble i no nega sobiranies territorials (acceptades en els referèndums estatutaris –CE, arts. 151-152–). Així s’entengué (de fet, no es troben indicis contraris en la propaganda difosa) per una majoria de votants-legisladors (malgrat algun debat a les Corts de què, tanmateix, no en consta una adequada difusió).

unitat indissoluble. Pot tenir el simple sentit que no es pot dissoldre ni dividir aquesta unitat entesa com a comuna: arreu tots amb els mateixos drets, tothom es troba com a casa. Forma oberta d’entendre-ho pels votants ben plausible (sense indicis clars en contra en la propaganda difosa). A més, el punt sobre la unitat (CE, art. 2) consta que fou imposat per la cúpula militar (fet desconegut pels votants!; molts haurien votat NO); art. 2, però, que acaba reconeixent tanmateix el dret de les nacionalitats i expressa així el pacte territorial subjacent.

referèndum. Està previst (CE, esp. art. 151.2) per aprovar els Estatuts per majoria a cada província de la nacionalitat (/nació), ratificat per les Corts. Això, com s’apuntava, implicaria cosobirania territorial. El referèndum d’autodeterminació no està previst, però tampoc descartat. Des d’una òptica oberta del votant, doncs, més encara quan algun partit majoritari favorable al SÍ ho deia en el programa, no pot quedar pas exclòs. A més, el text (CE, arts. 10.2 i 96.1) designa intèrprets seus la DU de Drets Humans i els tractats internacionals ratificats sobre aquests drets.

5. Malgrat que hi ha altres trets foscos menors en la visió literal, és preferible no abordar-los per ara. La Constitució, validada en general pel vot popular, sols és discutida d’entrada, doncs, per l’òptica restrictiva dels punts bàsics foscos referits. I els obrim a debat: són més o menys o mereixen altres valoracions?

6. D’altra banda, cal tenir sempre present l’adaptació dinàmica de la Constitució segons l’evolució de comunitats i nacionalitats, i de la societat (com en el matrimoni homosexual). L’adaptació tothora pot obrir noves visions (també en el referèndum català), i no hi caldria la reforma constitucional.

7. Ja hem dit que s’han trobat molts elements que sostenen l’anàlisi proposada a partir d’un rastrejament de la difusió entre el poble, prèvia a la votació, dels punts cabdals de la Constitució. S’hi conclou un clar falsejament de la llei quan es vol forçar la lectura literal de punts cabdals foscos, sense tenir en compte el sentit que hi aportaren els votants, aquí autèntics legisladors. És a dir, denunciem un ampli ús fraudulent del que li volen fer dir i que la llei validada no diu. Arran d’això, convidem historiadors i juristes a recercar ben a fons el context de la votació del 6/12/1978. Es tracta de línies d’anàlisi que no s’han abordat específicament en la seva complexitat ni amb l’amplitud requerida.