A la tres
Ens hi posem?
“Som el 51% de la població, però els percentatges mai s’emmotllen a aquesta realitat
Al pati, les nenes jugant a gomes; els nens, a pilota. De joveneta, corrent cap a casa quan era tard a la nit. O ja de més gran, simulant converses amb el mòbil fent veure que no estava sola i, en tot cas, el telèfon sempre a mà per evitar ensurts. I algun comentari amb sorpresa evident per la responsabilitat laboral. O aquell “que se’t passa l’arròs” que se suposa que s’ha d’aguantar estoicament quan s’arriba a una determinada edat. No són records personals, són els de moltes. Una successió d’imatges i tòpics assumits com a normals. I la consciència que la majoria només hi són en el cas de les dones.
Sobren els motius per secundar la vaga feminista d’avui, 8 de març. Les informacions que aquest diari ha publicat els darrers dies donarien per a moltes aturades. Som el 51% de la població, però els percentatges mai s’emmotllen a aquesta realitat. Precarietat, inseguretat, diferències salarials, vet a les posicions de lideratge, concentració en llocs de treball de qualificació més baixa, escàs valor atorgat a feines desenvolupades majoritàriament per dones... i un model productiu que lluny d’afavorir la conciliació força a haver de triar entre l’expectativa professional o la cura de la família. Així, la bretxa salarial es manté estable. Una única xifra: la nòmina del 2015 va ser un 23,9% més baixa que la dels companys masculins, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu. I això és només el capítol de discriminació laboral. Se li ha de sumar la càrrega superior en les feines de casa, pensions més baixes, l’assetjament, la xacra de la violència... Una llista extensa d’urgències pendents.
Avui pararem i ens manifestarem per demanar una societat més justa i posar fi a les discriminacions per raó de gènere i a la violència. Demà, continuarem treballant per un pacte de pactes. Una entesa social imprescindible per deixar enrere les desigualtats de les quals som víctimes les dones en diferents àmbits de la vida. Per aconseguir-ho, necessitem el compromís real dels homes. El temps s’ha acabat. Ens hi posem?
