Full de ruta
Per dignitat, prou xantatge
A l'Estat espanyol no li agrada el que els ciutadans han votat a Catalunya
El maig del 2013 es va enfonsar un submarí militar per excés de pes. El seu cost, reparació i retard de lliurament va suposar un sobrecost de 2.200 milions d'euros. El 2014 vam saber que Castor costaria 1.300 milions d'euros i que els pagaríem els consumidors durant 30 anys a través del rebut del gas. I avui, aquest mateix estat ordena investigar la Generalitat per també 1.300 milions d'euros, just la mateixa xifra que va destinar a compensar l'empresa Castor. El Ministeri d'Hisenda d'Espanya utilitza el fons de liquiditat autonòmica, que ni és un fons ni de liquiditat, com un instrument de xantatge a unes comunitats que anomena “autònomes” tot i que clarament no les hi considera. Ara condiciona el FLA al compliment d'unes condicions, menystenint l'impagament a farmacèutics que criticava. El xantatge a la Generalitat esdevé xantatge a cadascun dels ciutadans d'aquest país. Som davant d'un govern espanyol que utilitza administracions, tribunals i sentències per anar contra la democràcia. I, mentrestant, continuem treballant i negociant l'acord que ha de fer néixer el govern de la nova república catalana. Esquerra hi treballa intensament, buscant el consens entre CDC i la CUP per fer-lo realitat. No hi ha pla B. Hem d'apel·lar a la generositat de les dues parts, perquè, si no, convertim de facto el Sr. Montoro en president de la Generalitat. Un president que ningú ha escollit. Aquest és un xantatge que busca generar la por. Per què a Catalunya justament? Per quin motiu utilitzen institucions i jutges parcials per anar en contra del vot de la gent? Perquè a l'Estat espanyol no li agrada el que els ciutadans han votat a Catalunya. Cedirem al xantatge? Obviem el que cadascú de nosaltres hem expressat a través de les urnes per evitar un càstig? No ho podem fer. Hem de respectar inequívocament el que aquest poble ha votat i la majoria del Parlament. Per dignitat. I per justícia. Perquè, evocant Espriu, no som ni covards ni salvatges, i perquè no deixarem mai de seguir el nostre somni. Ha arribat l'hora d'obeir-nos a nosaltres mateixos, a la nostra nova legalitat, el nostre nou estat de dret i fer respectar els nostres vots.
